‘Compromís ha de deixar de ser una coalició per a ser una organització unitària’

Jordi JuanAlcalde de Tavernes de la Valldigna i diputat de Compromis a les Corts
24 novembre 2015 01:00h

Jordi Juan és alcalde de Tavernes de la Valldigna des del 2011 i diputat a les Corts Valencianes des de les eleccions autonòmiques del passat mes de maig. En aquelles eleccions va revalidar també la seua victòria a les locals de Tavernes de la Valldigna, però aquesta vegada amb majoria absoluta. Havia estat membre de l’Executiva de Compromís, però ha dimitit recentment com a senyal de protesta, crític amb les “formes” amb què s’ha arribat al pacte preelectoral Compromís-Podem per a les estatals del 20 desembre.

Vicent Canet / Tavernes
 
-Com valores que la teua candidatura obtinguera majoria absoluta en les eleccions locals del passat maig?
 La ciutadania de Tavernes de la Valldigna ha valorat positivament el govern que ha encapçalat Compromís i ha vist de forma pràctica com es pot governar d’una altra manera i això ens ha fet créixer fins a aconseguir una majoria social. També és cert que durant la legislatura passada vam tindre una oposició que actuava sense trellat i que estava intentant bloquejar projectes importants o serveis bàsics per al poble. Estic parlant del PSOE, del PP i de la regidora trànsfuga que procedia d’Esquerra Unida. Els habitants de Tavernes de la Valldigna els ha castigat perquè van veure que votaven en contra de les mesures que proposava el govern sense cap motiu, amb l’objectiu de perjudicar Compromís però a qui perjudicaven en realitat és el poble.
 
-L’oposició t’ha acusat de tindre un estil d’alcaldia autoritari
 Efectivament, m’han acusat d’autoritari però no sè per quin motiu perquè sóc molt de carrer, d’atendre a tot el veïnat. Estic molt actiu a les xarxes socials per resoldre els problemes de la gent i he donat sempre la mà a l’oposició i al diàleg. En la meua opinió era més una estratègia política de l’oposició contra mi i contra Compromís que realment una actitud meua.
 
-Com es viu la majoria absoluta?
El primer que hem fet ha estat promoure mecanismes perquè la majoria absoluta no es convertisca en falta de diàleg amb l’oposició. Per això vam designar una regidora de govern que s’encarregava de coordinar les relacions amb els altres grups polítics i que té com a objectiu fomentar la seua participació i implicació. Tot i això, fins ara se’ls ha convocat i no han participat, esperem que la situació canvie. D’altra banda, també volem garantir la participació ciutadana i per això hem creat la figura del regidor de barri. Es tracta d’una aposta per continuar amb la política de proximitat que ha de servir d’enllaç entre Ajuntament i els barris. A més, volem governar amb molta transparència i per això hem aprovat una mesura per la qual, quan convoquem un plenari, els veïns tindran accés a tot el contingut de l’expedient que es planteja aprovar i no només a l’ordre del dia. D’aquesta manera, quan un ciutadà assistisca al plenari de l’Ajuntament o mire la retransmissió en directe podrà saber amb tot detall sobre què s’està decidint. 
 
 
-M’has parlat de participació ciutadana i ha estat un dels emblemes de Compromís, a banda del regidor de barri, com voleu promoure-la?
Des del govern municipal sempre hem apostat per la participació ciutadana: ho vam fer en l’anterior legislatura i ho farem en aquesta. Per això, en el mandat passat vam crear una eina informàtica que es deia la línia verda i vam crear el servei “El barri que volem, el barri el vivim” per atendre les demandes del veïnat per barri i també sectorialitzades per àmbits temàtics. Ara volem continuar potenciant aquesta línia a partir de fer pressupostos participatius, la qual cosa ens ha de permetre dissenyar un pla d’inversions per barris. També volem revisar el model de festes del poble i per això farem un debat obert que sotmetre’m a un procés de participació ciutadana. En aquesta legislatura també volem promoure referèndums i enquestes perquè la gent s’implique i diga la seua. A més, posarem en marxa diferents consells sectorials de participació: durant la legislatura passada només va funcionar el consell agrari i el de mobilitat, i cal que funcionen tots: el d’indústria, el de medi ambient, el d’educació, etc. Durant el mandat anterior l’àrea de participació la portava la regidora trànsfuga i finalment va recaure en mans d’un regidor del PSOE que no la va desenvolupar. Durant aquesta legislatura ens hem marcat com a objectiu prioritari tirar endavant això.
 
-S’ha passat d’un endeutament de 4,5 milions a superàvit, això tal com estan les coses actualment és pràcticament un miracle. Amb aquesta situació quines són les prioritats de govern?
S’ha d’anar en compte en com interpretem aquestes dades perquè poden generar expectatives que no es poden acomplir. Quan vam arribar a l’Ajuntament en 2011 el vam trobar en una situació econòmica desastrosa perquè teníem un dèficit en tresoreria de 4,5 milions d’euros i un endeutament amb els bancs per valor de 16 milions d’euros. A banda, teníem un pàrquing per pagar per valor de 2,7 milions d’euros. Després de quatre anys de gestió responsable i optimitzant els serveis i els recursos públics, hui l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna té un superàvit d’1,5 milions d’euros. Què vol dir això? Ara mateix la Generalitat Valenciana ens deu 1,5 milions, per tant el superàvit que tenim és el que ens deuen i, per tant, continuem passant problemes de tresoreria. Ara bé, no tenen res a veure amb els de principis de la legislatura passada.
 
Cal tenir en compte, a més, que en el mandat anterior vam abaixar l’IBI i els valors cadastrals que eren dues demandes ciutadanes que ens van semblar justes perquè Tavernes de la Valldigna tenia uns valors fora de mercat. Es podia pagar més per un pis en algunes zones del poble que al centre de València. Per això vam abaixar la pressió fiscal en un àmbit que ens semblava de justícia i ens vam haver d’apretar el cinturó més encara. Tot i això mai vam retallar en educació o serveis socials. El mes d’agost vam poder aprovar els pressupostos de 2015 cosa que no vam poder fer l’any passat pel bloqueig de l’oposició.
 
 
-La situació actual permet fer inversions de cara al 2016?
La situació no és la mateixa que en la legislatura passada, però tampoc podem ser expansius o fer grans inversions. La capacitat d’inversió és mínima i t’explique perquè. L’any vinent entrarà en vigor una nova rebaixa referida als impostos que pagaven uns terrenys que al Pla General d’Ordenació Urbana estaven declarats com a urbanitzables. Pagaven un IBI urbà i no era real, ni just. Per tant, en 2016 ingressarem mig milió d’euros menys que l’any anterior. A més, quan vam fer el pla d’ajust vam haver de demanar un crèdit per pagar factures pendents per valor de 2,7 milions d’euros i eixe crèdit, que estava en període de carència, s’ha de començar a pagar ja. Això vol dir que les despeses financeres pujaran.
 
El que farem són les inversions bàsiques necessàries per mantindre els serveis als ciutadans, però també demanarem ajuda a la Diputació perquè s’implique. Per exemple, signarem un conveni de turisme per valor de 35.000 euros per promoure aquest sector. També buscarem finançament per a altres projectes com ara la posada en marxa del col·lector de l’avinguda de la Marina, tot i que tenim previst modificar-lo.
 
-Quines són les prioritats dels pressupostos de 2016?
A l’apartat de despeses es destinen 600.000 euros a inversions, entre elles la meitat a fer millores en la via pública tal com ens vam comprometre. El que són les partides de despesa corrent i les destinades a benestar social es mantenen, així com que es continuen amb tots els convenis amb les entitats i grups esportius de Tavernes. És un pressupost auster però que dóna servei a tota la ciutadania.
 
 
-Dues de les principals preocupacions de la ciutadania són l’ocupació l’habitatge, quines polítiques es fan a Tavernes de la Valldigna sobre això?
Estem treballant per poder modificar el Pla General d’Ordenació Urbana per recuperar l’espai urbà per a la ciutadania amb zones verdes al nucli antic o zones educatives, però també posar en marxa nous polígons industrials. En l’actualitat a Tavernes de la Valldigna, els polígons industrials que es van planificar en el pla general anterior no es poden executar: bé perquè estan afectats per una carretera, bé perquè no tenen subministrament elèctric, etc. En la renovació del planejament urbà volem canviar aquesta situació i aconseguir noves parcel·les industrials perquè s’instal·len noves empreses i crear nous llocs de treball estables.
 
Com a Ajuntament hem treballat per aconseguir escoles taller, tot i que no deixen de ser treballs temporals finançats per l’administració. Considerem que per a poder promoure llocs de treball de qualitat i estables aquests han de venir d’empreses privades que vinguen a instal·lar-se a Tavernes. Tot i que a partir de la fórmula del taller d’ocupació hem apostat per promoure ocupacions vinculades a la recuperació de recursos naturals i turístics. Aquest Ajuntament treballa per recuperar els espais verds i camins rurals per convertir-los en espais turístics i posar-los en valor. A banda, tenim un clar compromís amb l’agricultura ecològica i la seua potenciació. A més, ara organitzarem cursos per l’assessorament d’agricultors, nous cultius i agricultura ecològica que vam començar a la legislatura passada.
 
Pel que fa a l’habitatge, hem mantingut una reunió amb la directora de l’IGE (Infraestructures de la Generalitat) en la qual li vam demanar que cediren pisos de la seua propietat a l’Ajuntament perquè els poguérem rehabilitar i poder oferir habitatge de lloguer social que s’adjudicaria en funció de les necessitats i la situació socioeconòmica.
 
 
-Quina és la relació amb Diputació i Generalitat?
La relació que hi ha ara no té res a veure amb la que hi havia a l’anterior legislatura amb el Partit Popular. No es tracta tant d’una qüestió de sigles sinó d’actitud perquè els actuals membres del Govern valencià són persones properes que volen treballar braç a braç amb els alcaldes. Ara demanes una reunió i la tens de seguida i no com abans que ho evitaven i no podies signar cap conveni perquè estaven més preocupats que no els imputaren que de servir els ciutadans. I el que reivindicaré ara a la Generalitat i la Diputació serà el mateix que si no governara Compromís, perquè els interessos de Tavernes no entenen de sigles polítiques. El que sí que és cert és que ara estan molt més sensibilitzats amb els problemes que tenim els municipis.
 
I encara tenim molt a reclamar. Algunes de les nostres reivindicacions depenen de la Generalitat com ara la rehabilitació de l’Institut Jaume II El Just que és molt necessària perquè es va inaugurar en els anys seixanta del segle passat i mai s’ha fet cap reforma. Estem, també, en tràmits per fer una nova depuradora, per la qual cosa tenim un conveni amb la Generalitat. Per això, els demanarem que s’impliquen en l’adquisició dels terrenys i en una tramitació àgil de pla especial per poder dur-la endavant al més ràpidament possible. Quan arribe el moment de tramitar els polígons industrials esperem que el Govern valencià s’implique i quan s’urbanitze el polígon del Colador reclamarem que es faça a la vegada la ronda de circumval·lació. 
 
D’altra banda, la canalització del riu Vaca és un tema pendent que no depèn de la Generalitat sinó de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Direcció General de l’Aigua del Govern espanyol. Tavernes ha patit històricament problemes d’inundacions i ja és hora que s’arregle. El projecte de canalització està licitat i pendent d’adjudicació però quan va entrar Rajoy va paralitzar totes les inversions i infraestructures. Però aquesta obra no és només preventiva, d’aquesta depèn la possibilitat de legalitzar la urbanització del Vergeret i d’urbanitzar el Polígon del Pla 2, de caire industrial, cosa que facilitaria la instal·lació de noves empreses. Alhora també permetria la urbanització de sectors com el 8 i 9 on està previst fer habitatge de protecció oficial. Per tant, aquesta canalització està condicionant una part important del futur d’aquest municipi. El Govern espanyol actual no fa més que posar obstacles i estem esperant  per anar a reivindicar davant del nou executiu que isca de les eleccions del 20 de desembre aquesta obra tan necessària per a Tavernes, la Valldigna i Xeraco.
 
-Com vius la nova experiència política com a diputat a les Corts? Quins objectius i aspiracions t’has marcat?
Defensaré els interessos de la Valldigna, això per descomptat, però no he estat escollit només pels valencians d’aquesta comarca sinó per tota una circumscripció. Aspire a ser la veu del municipalisme, per la meua condició d’alcalde, i també la veu dels col·lectius locals a les Corts. També estic a les comissions parlamentàries d’educació i economia i per tant treballaré per garantir una educació pública, en valencià i de qualitat i en un finançament molt més just per al poble valencià. Dos temes apassionants.
 
 
-Quina valoració fas del pacte de Compromís amb Podem de cara a les estatals del 20 de desembre? En quina situació queda el valencianisme polític?
No és el “qui”, és el “com” i el “què”. Ja no critique amb “qui”, perquè el “com” s’ha fet ha estat un atemptat a la democràcia interna de Compromís i a la participació de les bases. De fet, aquest procés s’ha realitzat a partir de la decisió unilateral de les cúpules. En conseqüència he presentat la meua dimissió com a membre de l’executiva de Compromís perquè entenia que no s’havia respost als manaments i demandes de les bases. El pacte Compromís-Podem ha estat un acord de les cúpules dels dos partits i que ha consistit bàsicament en el repartiment de les cadires perquè no hi ha hagut ni tant sols un programa.
 

-Creus que se generaran més situacions com aquestes dins de Compromís o que afectaran el partit en les eleccions?
En la meua opinió el que ha passat no afectarà negativament Compromís sinó més bé el contrari: el que passarà és que moltes persones s’han adonat que això no pot seguir així, la qual cosa provocarà un canvi. Hem de deixar de ser una simple coalició electoral formada per diferents partits per a ser una organització unitària amb uns estatuts democràtics que afavorisquen la participació de les bases i que faça consultes internes i no que prevalguen les decisions de les cúpules. Compromís no pot funcionar així, el que ha passat de negatiu ja ha passat i ara toca canviar perquè no torne a passar.



 
next