‘El cinema valencià té talent, però no diners, i si no en tens, no existeixes’

Carles PortaPeriodista, corresponsal de guerra, productor, escriptor i codirector amb Bigas Luna de 'Segon Origen'
14 novembre 2015 01:00h
Carles Porta és periodista, corresponsal de guerra, productor, director i escriptor català. Escola Valenciana ha tingut l’oportunitat d’entrevistar-lo pel seu treball com a director de ‘Segon origen’, l’adaptació al cinema del best-seller de Manuel de Pedrolo. ‘Segon origen’, coproduïda per Produccions Audiovisuals Antàrtida i Ipso Facto Films, és la pel·lícula que el director català de reconegut prestigi internacional, Bigas Luna, va haver d’abandonar a causa d’una llarga malaltia que acabà amb la seua vida. El coguionista del llargmetratge, Carles Porta, agafà el relleu del seu amic Luna i assumí la direcció de ‘Segon origen’ fins que la completà en 2015. Ara s'acaba d'estrenar.   

Sandra Serrano / Escola Valenciana
 
– Vosté ha adaptat al cinema ‘Mecanoscrit del segon origen’, de Manuel de Pedrolo. Haurà sigut tot un repte portar a la gran pantalla la novel·la més llegida en llengua catalana.
 L’hem escollit per això, perquè és un dels llibres més llegits de la literatura catalana i perquè té una història molt potent per a explicar i molt adaptable a l’època d’avui, que és la que jo tenia al cap. Ha sigut un repte enorme. Bigas Luna i jo quan vam començar ja teníem clar aquest llibre com a punt de partida, però no podia ser una soga que ens lligués i tallés la llibertat. Hem sigut lliures.  Hem fet una adaptació que ens hem trobat que a la família del Pedrolo i als pedrolians els ha agradat, així com també a l’entorn de Bigas Luna. I això no és fàcil d’aconseguir.  

– ‘Segon origen’ s’emmarca en el gènere de la ciència ficció, una temàtica que no s’ha explorat massa en el cinema fet a l’Estat.
Jo no sóc molt de gènere, jo faig les coses que em demana el cos quan me les demana, no mire gèneres que estan complets o incomplets. Si no s’ha fet ciència ficció és perquè és cara i és complicada; per talent no serà, el cinema espanyol, el cinema català o el cinema valencià en té, però el que no hi ha són diners. Com  no hi ha diners costa més. 

 La pel·lícula presenta un món apocalíptic, en ruïnes, narra la història d’un xiquet i una jove que a causa d’una catàstrofe hi esdevenen, en principi, els únics habitants. Podríem dir que ‘Segon origen’ es capbussa en l’anomenada distòpia, l’oposat a un món ideal, tenint en compte que allò que origina la catàstrofe ha estat produït per l’ésser humà?
Sí, s’influencia d’això, tot i que jo no l’he utilitzat com a leiv motiv. He intentant que la vida de l’Alba siga el més senzilla possible per a analitzar la situació que realment pot arribar a plantejar la mala gestió que fa l’home de la Terra, del planeta, dels recursos.
 

– És possible que ‘Segon origen’ tinga reminiscències orwellianes i, si m’apures, fins i tot, huwleyanes, des del punt de vista de la natura i la recerca de l’estat natural dels éssers humans, i no tant des de la perspectiva d’una elit social o des d’una societat alienada, sotmesa? Al cap i a la fi el missatge és l’impacte que té la destrucció des de diferents vessants...
 Aquestes interpretacions són molt interessants. Les adaptacions d’un llibre o les creacions, jo les faig des de la meua òptica i no tant des de punts de vista que altres autors o creadors hagen tractat. Si algú, el lector, l’espectador, que són absolutament sobirans, i veu aquestes lectures, em sembla fantàstic. Jo el que he volgut reflectir d’una manera molt clara és com la solitud pot afectar les persones i també com aquestes persones, en aquest cas l’Alba i el Dídac, que no estan a soles, perquè es tenen l’un a l’altre, però estan a un món completament diferent perquè no hi ha ningú més, acaben reproduint-lo o millor dit, construint-lo, acaben construint el seu món a partir de les coses més senzilles i des de l’amor més pur, però alhora també dels sentiments més primitius que es desencadenen i escapen quan arriba la tercera persona.  
 

– Els personatges. Podria parlar-nos d’Alba? Quin és el rol d’aquesta jove en la seua pel·lícula? Com evoluciona?
 L’Alba és la mare universal, més que la dona universal, és la mare universal. Ella és professora, amiga, després és mare adoptiva, després nòvia, després és mare... Té consciència de la funció que ha de fer per repoblar la humanitat, per continuar l’espècie. L’Alba és una mare que, com totes les mares, són les fonts mare, sempre hi és quan la necessites des de la senzillesa. No és una heroïna de còmic o de videojoc, que no deixen de ser heroïnes masculinitzades sinó que és una heroïna des de la feminitat en tant que és líder dona, que recupera el matriarcat. La nova humanitat no naix, no creix, a partir d’un pare, sinó que naix, creix, a partir d’una mare. [La nova humanitat] continua a partir del pecat original.

– Què li ha suposat haver compartit amb Bigas Luna l’elaboració del guió i després, a causa de la prematura mort de Luna, haver hagut d’agafar el testimoni d’aquest director de reconegut prestigi internacional?
Bigas Luna té molt nom, d’una banda, ha sigut un gran mestratge, ha sigut un mestre fantàstic, i després també ha sigut un altre gran repte continuar un projecte que vam pensar conjuntament amb ell i que ell marca una iconografia molt clara. Jo tenia molt clar que no podia fer una pel·lícula de Bigas Luna, perquè Bigas Luna només n’hi ha un i és inimitable. Jo no sóc Bigas Luna. Però jo he fet la meua pel·lícula, però construïda sobre els fonaments que va deixar  Bigas Luna. I he intentat incorporar els elements que preocupaven, motivaven i incentivaven al Bigas Luna, i jo he procurat incorporar-los a la meua pel·lícula però des de la meua manera de ser, no de la de Bigas Luna perquè això és impossible.
 

 
– Quina opinió té entorn de la repercussió que ha tingut la pel·lícula a nivell estatal?
 Molt poca, perquè teníem pocs diners per a fer publicitat a nivell estatal i, per tant, poca repercussió. N’ha tingut molta a Catalunya i no sé la que ha tingut o tindrà a València perquè tampoc l’he seguit massa, però a nivell estatal molt poca molt poca perquè no tenim diners per publicitat i si no tens diners per a invertir en televisió és com si no existires.

– El Ministeri de Cultura fomenta el coneixement de referents culturals creats en alguna de les llengües de les comunitats autònomes que formen part de l’Estat?
 No. Gens. Quan vam començar amb aquest projecte no vam tindre cap element en contra i que des de Televisió Espanyola, des del Ministeri, van posar diners a la pel·lícula, però no perquè fos un referent cultural català i perquè hagués català. Jo he comprovat al llarg dels anys que de cara a Espanya sempre hi és un problema i cada dia, lamentablement, més greu.

– Què ens pot dir de l’escassa inversió dedicada a l’audiovisual en català?
 Jo crec que els últims anys, i especialment amb el govern del PP, encapçalat pels ministres Wert i Montoro ha hagut una voluntat clara de fer mal al món audiovisual i cultural. Jo crec que ho han aconseguit de manera clara i rotunda, perquè el món audiovisual i cultural està sota mínims amb preus caríssims amb comparació amb Europa sense incentius o amb lleis molt més exigents, sobretot interpretades amb malaurança i no pas amb ganes d’ajudar o de fer-lo créixer. Jo crec que aquesta és una lliçó que s’ha d’aprendre, que amb ministeris com aquest i ministres com aquests el món audiovisual hauria de ser independent, cosa que és molt difícil, però què hi farem... jo tampoc fa molt de temps que m’hi dedico i la gent s’hi dedica ho veu pitjor que jo.


 
next