VALÈNCIA. Rubén Martínez Dalmau assegura “estar de pas” en el Consell. Aquest professor de Dret Constitucional de la Universitat de València fa menys de dos mesos que exerceix com a vicepresident segon de la Generalitat i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica. Nascut a Teulada el 1970, Dalmau va encapçalar la llista d’Unides Podem en les eleccions del 28 d’abril com una solució de “consens” entre les diferents corrents del partit morat. Des del seu despatx del Palau de Pineda, seu de la Vicepresidència Segona, Dalmau repassa les sensacions que li ha deixat el primer mes de treball en el govern mestís del Botànic.
Quin ambient es respira al ple del Consell un mes després de signar el pacte de govern?
Jo crec que els valencians vam donar un exemple de maduresa de com s’han de dur endavant unes negociacions polítiques. Trobe que hem de valencianitzar la política espanyola, perquè realment vam fer les coses bé. Primerament vam veure què s’havia fet malament en el període de diagnòstic, després vam veure què podíem fer millor i, finalment, vam parlar de qui anava a cada lloc. I a açò últim li vam dedicar menys d’un terç del temps total. La major part el vam destinar a allò que havia passat i a què s’havia de fer. Respecte al mestissatge, la gent està descobrint-lo en la resta d’Espanya i funciona molt bé. Jo tinc una secretària autonòmica nomenada pel PSPV [Laura Soto, Arquitectura Bioclimàtica i Sostenibilitat Energètica] i també tindré una directora general. Es tracta que el Consell ha de ser un i actuar com un. Jo li ho dic sempre a Puig i Oltra: “Ací, si és per part d’Unides Podem, no hi haurà mai un govern paral·lel. Mai.”.
L’èxit del mestissatge està molt condicionat per les persones que el conformen. Quines impressions té en el personal?
La relació és molt cordial, molt transparent, hi ha molta col·laboració. De fet, aquesta seu de la Vicepresidència Segona no s’haguera pogut aconseguir sense la col·laboració dels membres del Consell. Sempre hi ha hagut una enorme capacitat de col·laborar i cap mena d’ocultament d’informació o que algú reme només cap al seu costat.
Parlava vosté de lleialtat. Respecte la polèmica que envolta Ximo Puig, s’han demanat explicacions en el ple del Consell? Li semblen suficients?
El senyor Puig va donar les seues explicacions i jo entenc que van satisfer els dubtes sobre què havia passat. No vaig veure cap tipus d’element sospitós, mal comportament ni res semblant. L’Advocacia de la Generalitat diu exactament el mateix; per tant, ja està. Si algú te cap altra cosa a dir, que vaja als llocs corresponents.
I si vosté no formara part del Consell, sinó que estiguera fora o en l’oposició, li continuarien semblant suficients?
És que ell ho ha explicat molt bé, ha explicat perfectament com va arribar a tindre aquelles accions, per què les va tindre i com les va arribar a comprar, a més a més, després d’un acomiadament declarat il·legal. I sempre ho ha dit, qui vulga més explicacions que li les demane. Però jo, sincerament, no li veig tres peus al gat.
Antonio Estañ ha anunciat que no repetirà com a secretari general de Podem. Com valora la seua tasca d’aquests dos anys?
Com sabeu, jo no he sigut una persona de partit pròpiament. És més, he estat bastant apartat del partit i trobe que va ser una de les claus per les quals van confiar en mi per a liderar la llista. Però crec que està clar que ha fet la seua tasca coma a secretari. Tenia tres tasques importants. Havia d’organitzar un grup parlamentari que no ho tenia fàcil, perquè donava suport al Botànic sense formar-ne part. Estava en un terreny incògnita, una espècie de purgatori on no estàs ni en un lloc ni en l’altre. Ací trobe que Estañ ha sabut marcar la línia i marcar el rumb del Botànic, a les Corts almenys.
En segon lloc, s’ha enfrontat a dues campanyes electorals enormement complexes per a Podem, perquè a finals del l’any passat les notícies eren les de sempre: que ens enfonsàvem. Al final hem aconseguit repetir els cinc diputats al Congrés i tindre’n huit a les Corts
En tercer lloc, va aconseguir que hi haguera una candidatura de consens majoritari, que era la que jo encapçalava, i que no estigueren dins del partit pegant-se perquè hi haguera diferents persones, sinó que hi haguera certa unitat i unes campanyes realitzades des d’eixa unitat. Aquestes tres coses les ha fetes Antonio Estañ i, en aquest sentit, pense que ha fet la faena que havia de fer.
Sembla, no obstant això, que Podem té dificultats per a ancorar lideratges duradors. Creu que açò impedeix consolidar un projecte polític concret?
Requeriria una reflexió molt més ampla que té a veure amb l’ADN de Podem. No és un partit com els tradicionals, que crega en una professionalització de la política. Jo ja ho he dit vàries voltes, soc professor d’universitat i vinc temporalment a la política. Quan acabe, me’n tornaré, no pense quedar-me ací per a tota la vida i ser, per posar algú, un Joan Lerma que ix de president i a continuació és senador vitalici, o Rita Barberà… Aquest tipus de gent no està en Podem.
Per tant, la successió de lideratges és una cosa amb la qual hem de conviure. És més, jo pense que la nova política hauria de ser així. La política democràtica hauria de ser una successió de lideratges on estem en política per a fer un servei a la col·lectivitat, no per a patrimonialitzar el poder públic. Tots els que estiguen en política han de fer-ho temporalment. Per això nosaltres estem en contra de la llei d’expresidents i pensem que un expresident ha de tornar al seu ofici quan acabe de treballar. Aquest tipus de privilegis són els que han d’acabar-se en una política democràtica. Entenc que la successió de lideratges és el que millor ens vindria a tots per a entendre la política com un servei públic a la col·lectivitat.
Tot i no estar dins del dia a dia de la vida orgànica del partit, mantindrà una relació…
La relació és molt fluida. Jo he vist algunes crítiques respecte la bicefàlia en Podem i sincerament dic que és la primera volta que estic en uns sistema com aquest, però m’ha agradat molt, perquè hem pogut distribuir les tasques, fer que jo em centrara en temes de govern, programa, etc., mentre que el secretari general estava en temes d’organització del partit. Em sent molt còmode i crec que ha de ser així.
I des d’aquesta relació tan fluïda, què li pareix Naiara Davó com a futura secretària general?
La pròxima secretària general ha de ser una persona que siga producte del consens democràtic. I ha de ser una dona, ho tinc clar, perquè cal feminitzar la política i particularment la partidista. I, per ara, l’única persona que s’ha presentat o que s’ha dit que té aspiracions és Naiara Davó. Jo crec que seria una magnifica secretària general i pense que es una persona que pot obtindre el consens de la major part del partit.
I el nom de Pilar Lima com li sona per al càrrec?
Ningú m’ha suggerit aquest nom, ni tan sols Pilar. Ara bé, és una molt bona activista i una dona totalment compromesa amb el canvi al País Valencià, a Espanya i a Europa. Té un treball enorme a fer en el marc de les Corts Valencianes.
Ha parlat amb Pablo Iglesias des de la investidura fallida?
Jo parle amb Pablo molt sovint, no tots els dies, però molt sovint. Ens coneixem des de fa molt de temps.
Esquerra Unida pareix estar pressionant Iglesias per a arribar a un pacte programàtic sense entrar a un govern de coalició. Com veu esta possibilitat?
Pense que no és el que han dit els espanyols, que han donat quasi quatre milions de vots a Unides Podem perquè governara. No els han dit que estiguen donant suport al PSOE des del Congrés, perquè si hagueren dit açò hagueren votat al PSOE. Pense que el futur passa per un govern de coalició. El problema està en el fet que el PSOE espanyol, perquè ací al País Valencià és diferent, no entén encara que el mandat del poble espanyol és que es fera un govern de coalició. No ho entén.
Ha advertit a Iglesias dels riscos que comporta quedar-se fora del govern en base a l’experiència del Podem valencià?
No cal que ho diguem nosaltres, ells ho coneixen perfectament. I d’alguna forma nosaltres vam salvar els mobles perquè vam reaccionar a temps, però la cosa podria haver acabat molt malament. Ells han d’entendre que la gent vota un partit perquè governe. Tal vegada no el PNB, però saps que si votes el PSOE, PP, Ciutadans o Podem, votes perquè governe. Per tant, i ho dic sincerament, trobe que seria decebedor per al votant d’Unides Podem el fet que donaren gratis els seus vots perquè el PSOE governara en exclusiva. Això ja es va fer en la moció de censura, on Unides Podem va ser enormement generosa i li va dir a Sánchez: “El votem a vosté sense demanar res a canvi, només perquè el senyor Rajoy isca del govern”. Però ara no estem en el marc d’una moció de censura, sinó d’un procés d’investidura. I com tot el món sap, requereix elements molt més acordats que una moció de censura.
