VALÈNCIA. Amb motiu del 8 de Març, les dones prenen el carrer per a reivindicar i visibilitzar els seus drets en un moment convuls i en què el qüestionament de les polítiques d’igualtat fan més que necessària aquesta lluita. Des de Diari La Veu traslladem l’actualitat informativa a Irene Ballester Buigues, feminista, comissària d’exposicions i gestora cultural.
Recentment, aquesta doctora en Història de l’Art ha sigut triada com a membre del Consell Valencià de Cultura i compagina aquesta tasca amb el seu treball com a professora i crítica d’art. Amb estudis feministes i de gènere, el 2012 va publicar el llibre El cuerpo abierto. Representaciones extremas de la mujer en el arte contemporáneo, publicat per l’editorial Trea i per l’Institut de la Dona.
“Les lleis de gènere discriminen l’home”. Aquesta és una de les frases de l’autobús d’HazteOir que aquesta setmana va intentar accedir a València. Com podem fer entendre que aquesta afirmació és errònia?
Aquesta és una frase totalment neomasclista, perquè no té en compte la societat en què vivim. El gènere és una construcció social i això ho va dir Simone de Beauvoir al seu llibre El segon sexe: no es naix dona, sinó que és la mateixa societat la que t’ensenya com has de ser dona. Per a entendre aquest constructe social hem de pensar també que vivim en una societat patriarcal i aquestes frases masclistes i d’extrema dreta no tenen en compte que la societat no és igualitària. Quan parlem de feminisme, només estem parlant d’igualtat.
Aquestes frases estan jugant d’una forma macabra amb el llenguatge i les paraules. No hem d’oblidar que la llei contra la violència de gènere ha sigut un avançament de les dones, un progrés del feminisme i, sobretot, ha visibilitzat la violència cap a les dones i ha denunciat els feminicidis. Aquestes paraules de l’extrema dreta consideren que quan una dona avança, un home retrocedeix en drets. I estem parlant que quan les dones avancem, els homes també avancen per a una societat més justa i igualitària.
En eixa confusió de termes i continuant amb les frases, n’hi ha una que alguns personatges públics han col·laborat en la difusió i que diu “Ni masclisme ni feminisme. Igualtat”.
A totes aquestes persones que no saben ni què és el masclisme ni què és el feminisme, els recomanaria que entraren a la Viquipèdia perquè ho poden llegir en un minut. A mi em parla tot això d’ignorància i demostra la mancança total del que signifiquen aquestes paraules. En eixe sentit, una altra qüestió que em sembla molt interessant és que totes eixes persones es creuen capacitades per a parlar de feminisme i això implica també un menyspreu cap al feminisme. Jo no soc metgessa, aleshores no puc parlar de medicina perquè no entenc de medicina i dec un respecte a la veu de la medicina. Mentre que sobre el feminisme tot el món es creu amb la capacitat d’opinar i parlar sense saber què signifiquen eixos termes, perquè feminisme significa igualtat.
