VALÈNCIA. Després de quatre anys en el càrrec de la Regidoria de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi s’ha convertit en un dels membres més visibles del govern municipal. L’Anell Ciclista i l’aposta per una ciutat on es reduïsca el trànsit motoritzat l’han situat com a diana de les crítiques de l’oposició. Aquesta última etapa de la legislatura l’ha marcada l’aprovació de la nova ordenança de mobilitat i el difícil encaix de l’arribada indiscriminada d’empreses de patinets elèctrics i la intenció d’altres empreses de lloguer de vehicles d’instal·lar-se a la ciutat.
En l’organigrama del nou govern de la ciutat, Grezzi torna a estar en una posició destacada, però amb una novetat: ara, incorpora a la seua gestió la Regidoria de Platges, en un moment crític en què ja s’ha decretat el tancament d’una desena de platges per la presència de bacteris a l’aigua. El també cap d’àrea de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, compartirà amb la seua companya de partit, Lucía Beamud, tot el bloc d’Espai Públic, que incorpora Qualitat de l’Aire i Qualitat Acústica.
Italià de naixement, Grezzi va desembarcar a Compromís a través d’Els Verds (ara és portaveu d’Els Verds-Equo) amb voluntat d’una transformació integral de la qualitat mediambiental a la ciutat. El regidor rep Diari La Veu al seu despatx de Tabacalera amb una gran notícia: s’ha instal·lat un nou comptador de bicicletes a la plaça de Bous que ratifica aquesta aposta per la mobilitat sostenible a la ciutat i palesa la bona resposta de la ciutadania a l’expansió del carril bici per tota la ciutat.
Repeteix com a regidor de mobilitat sostenible. Quin balanç fa després de quatre anys en el càrrec?
Han sigut quatre anys molt de molta il·lusió en què hem complit amb el repte de transformar el model de mobilitat de la ciutat i recuperar espais públics de qualitat. Hem establit les bases de la transformació i d’allò que pensem que serà la València del futur. Les eleccions i el suport majoritari també confirmaren eixa aposta.
I com ha de ser aquesta València del futur?
En aquests quatre anys hem establit les bases de com ha de ser: una ciutat amable, on hi haja més alternatives de mobilitat. També una ciutat segura, i per això tenim al cap un projecte de seguretat viària que desenvoluparem en els pròxims quatre anys, amb opcions d’accessibilitat universal per a afavorir les persones que tenen més dificultat per a moure’s en l’espai públic. Volem que siga una ciutat de places i una ciutat on prime la qualitat de l’aire per damunt de l’excés de motorització. El 2018, el trànsit motoritzat va baixar un 2,7% i en quasi cap ciutat va descendir així. De fet, a l’àrea metropolitana estem en xifres d’increment de trànsit del 5 o 10%. I també tenim projectes, com la conversió en zona de vianants de plaça de la Reina, però també una aposta per a recuperar la plaça de l’Ajuntament o la plaça de Bruges i Maria Cristina.
Pel que fa a la plaça de la Reina, hi ha data per a aquest projecte?
Encara no, perquè és difícil posar-ne una de concreta, però estem treballant perquè en la primavera de l’any que ve puguem començar les obres.
Grezzi és el coordinador de l’àrea creada aquesta legislatura de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. En la imatge, el regidor al seu despatx de l’edifici municipal de Tabacalera.. / DANIEL GARCÍA-SALA
Una de les iniciatives més ambicioses de la legislatura passada és la vertebració de l’Anell Ciclista. Considera un triomf l’increment de l’ús de la bicicleta?
València és perfecta per a anar en bicicleta. Quan participem en fòrums internacionals ens adonem de l’aposta que estan fent totes les ciutats del món. Una ciutat com Copenhaguen és la quintaessència de l’impuls de la bicicleta i de la humanització de la ciutat; també París, que està fent una aposta molt valenta. La bicicleta no és una finalitat, és un dels elements de transformació de la ciutat. València és plana, les distàncies són curtes, té un clima molt bo; tindre una xarxa de qualitat i interconnectada provoca que, automàticament, en aquestes condicions, la gent empre la bici. Això ha passat en altres ciutats com Amsterdam o ciutats d’Alemanya des de fa 50 anys. Però s’ha focalitzat molt el tema i no és l’única cosa que hem fet.
També ha entrat en vigor l’ordenança de mobilitat el passat juny.
És la culminació de totes les mesures que hem portat endavant, però de forma actualitzada. Arrepleguem totes les competències. Hem aprés de les altres realitats i hem traslladat instruccions de la DGT quant a regulacions dels patinets, de la bicicleta i de l’ús de l’espai públic. També hem protegit encara més l’espai públic, amb més espai per als vianants respecte de les terrasses o altres activitats al carrer. Amb això, tenim un marc legislatiu clar, actual i de futur per a fer possible el projecte de transformació de la ciutat.
Tot i això, existeix un buit legal quant a la regulació de les empreses de patinets?
L’ordenança de mobilitat té un apartat per a autoritzar els sistemes de free-floating. Es desbloquegen amb una aplicació i els vehicles ocupen l’espai públic perquè no tenen base fixa. L’ordenança diu que es podran autoritzar, però aquesta autorització s’ha de fer a banda. Hem creat el marc general i després per a cada sistema de bicis, de motos o d’un altre tipus s’ha de donar una autorització específica que es farà amb la coordinació entre les àrees de Domini públic, Hisenda i Mobilitat.
En un primer moment, es va anunciar l’aprovació d’una taxa en la passada Junta de Govern del passat 5 de juliol. Finalment, no es va aprovar. Per què no es va dur a terme?
La taxa és l’última cosa que s’ha de fer. Primer, cal pensar quin model de ciutat volem; després, decidir quin, com i en quina quantitat volem cadascun dels sistemes de transport. Amb aquesta autorització explicarem una sèrie de deures de les empreses que donen servei: un d’aquests serà pagar una taxa, però no pot ser el primer. És cert que tenim uns sistemes de motos que estan funcionant, s’hauria d’aprovar la taxa? Potser. La moto ja té molt ben regulat on ha d’aparcar, igual que la resta, sí, però les motos, per la mida que tenen, han de complir més estrictament el que posa en el reglament. Un patinet es pot deixar en qualsevol lloc, tot i que no fora legal, aleshores s’han de concretar l’autorització i els requisits a complir.
En principi, els patinets poden aparcar-se en el mateix lloc que les bicicletes segons l’ordenança?
No és el mateix un patinet personal de cadascú, que sí que es podria aparcar als aparca bicis i portar-lo a casa, que els altres, que ocupen l’espai públic i això pot provocar problemes d’acumulació de patinets en qualsevol zona de la ciutat, cosa que podria provocar accidents. O un altre cas: les bicicletes que havien arribat de forma massiva a ciutats com ara Milà, París o Amsterdam. Dins de l’estudi que s’ha de fer, caldrà concretar si volem donar una autorització, si volem fer un projecte pilot, si volem fer una concessió, si volem fer una licitació… Això està per definir.
Quina és la solució ara com ara? La Policia va retirar els patinets de l’espai públic en el cas dels de l’empresa Lime.
De moment cap empresa té autorització perquè no compleix els requisits. Si no està en l’ordenança, no poden operar.
“La taxa als patinets és l’últim que s’ha de fer”. / DANIEL GARCÍA-SALA
L’ordenança de mobilitat no multarà fins setembre, encara que la Policia ja ha parat més d’un centenar de persones. Això sí, de forma informativa. Quina repercussió esperen que tinga en les arques públiques?
És una qüestió de la Policia. De moment està sent pedagògic. Però mobilitat fa el reglament i les ordenances, crea el marc legal i el departament de policia és el que ho fa complir. Així com determinar com ho regularà.
Existia la possibilitat que, per a facilitar tasques com aquesta, es plantejaren unir Mobilitat i Protecció Ciutadana. Podria haver afavorit la comunicació entre les àrees?
Això no sé d’on ha eixit. Dins de la negociació, s’han posat damunt de la taula moltes coses, però hi ha hagut moltes filtracions interessades. Sempre hi ha hagut coordinació entre Mobilitat i Ordre Públic. Ja hem parlat amb el regidor de Protecció Ciutadana, Aaron Cano, i aquests dies està començant el camí del govern.
Espera que es faça alguna reestructuració de les línies de l’EMT?
Per a incrementar freqüències i millorar determinats serveis en línia, el que falten són recursos econòmics. Hem incrementat des de l’Ajuntament en mitjans propis un 29% en el pressupost, però hem demanat que des del govern estatal, igual que fan en altres ciutats, es concedisca la subvenció a transport públic urbà i metropolità. Per primera vegada, aquest any hem rebut 1,6 milions d’euros. Si comparem amb el que reben Barcelona i Madrid, és molt poc. Així és difícil millorar els serveis més enllà del que ja ho hem fet. Amb altres ciutats com ara Barcelona, Madrid i Saragossa, i en col·laboració amb Compromís i Podem, vam proposar que es faça una llei de transport urbà metropolità. És una de les assignatures pendents, perquè s’hauria de dotar de recursos per a lluitar contra el canvi climàtic i contra la despesa energètica. Si no tenim recursos per al transport públic, és molt difícil reduir l’ús del transport motoritzat.
En l’acord del Rialto insten la resta d’institucions a la conclusió de la línia 10 de metro. Quan es podrà gaudir de la línia?
El projecte ja està en marxa. Un fons de finançament europeu és finalista per a la línia i les obres han de finalitzar abans que acabe l’any 2020, almenys el primer tram, des del barri de Natzaret fins al centre de la ciutat. Hem de col·laborar en tots els permisos per a accelerar tot el que es puga per a complir amb el compromís. A més, fa 10 anys que estava abandonat i ara s’ha dut a terme tota l’operativitat de les línies.
Ara també s’ha convertit en regidor de Platges. Com gestionarà aquesta àrea després del tancament d’una desena de platges durant aquests mesos?
De manera conjuntural m’he trobat amb la situació, però els tècnics han estat treballant i totes les platges compten amb banderes. Arreplegue una tasca que ha fet bé Pilar Soriano i estic en contacte permanent amb els tècnics. El que és fonamental és tindre els informes de la Conselleria per a contrastar la situació.
Es descarta finalment que siga per un abocament de les depuradores?
Preferisc esperar a la conclusió de l’estudi. Quan tinguem la situació de totes les séquies, ja tindrem una conclusió que siga definitiva i esperem que Conselleria i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer eviten la contaminació. Confie que tinguem prompte la resposta per a poder actuar.
