MADRID/VALÈNCIA (ACN, Redacció). Entitats lingüístiques del País Valencià, Catalunya, Galícia, el País Basc, Astúries, Aragó i la Vall d’Aran han reclamat aquest dimarts als partits que obtinguen representació al Congrés dels Diputats en les eleccions del 10 de novembre “compromisos reals i efectius” per a garantir els drets en matèria de llengua “de tota la ciutadania”.
Huit entitats han presentat a Madrid un manifest sota el títol ‘Igualtat lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia’ en què, entre altres qüestions, mostren la preocupació per les manifestacions d’alguns partits al voltant de possibles vulneracions d’aquests drets dels parlants de llengües “que no són el castellà” en cas d’arribar al poder.
Les entitats, entre les quals hi ha Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià, han consensuat un document que recull quatre premisses i sis compromisos, a partir del convenciment que el castellà i la resta de llengües pròpies de l’Estat estan “en desequilibri”.
Per això, opinen que, de cara a “aconseguir la igualtat, la llibertat i la democràcia”, cal reconéixer els mateixos drets i deures; contractar personal capacitat en les llengües pròpies; normalitzar-ne l’ús a l’Administració de Justícia, i “acabar amb la imposició que mitjançant la llei es fa del castellà”.
Segons els organismes signants del manifest, la “imposició” que existeix de la llengua espanyola repercuteix en la impossibilitat de fer tràmits obligatoris en un altre idioma que no siga aquest. També afirmen que es neguen beques i ajudes si els documents no es presenten en castellà. I recorden que el Consell de Ministres del Consell d’Europa “ha reconegut en diverses ocasions” que “és necessari” canviar la legislació del poder judicial per a garantir el dret de tutela efectiu dels qui parlen llengües que no són el castellà.
“Establir que els parlants d’una llengua tinguin garantits tots els drets a tot el territori i que els de les altres no els tinguin ni al territori on la seva llengua és pròpia és una forma de supremacisme”, ha opinat Francesc Marco, de la Plataforma per la Llengua, que ha alertat que els discursos d’alguns partits “reclamen reduir encara més els drets dels parlants”.
Una vegada es constituïsca el Congrés, les entitats demanaran una reunió amb la persona al capdavant de la Presidència de la cambra per a explicar-li la proposta. “El Congrés i el govern que sorgisquen dels comicis del 10 de novembre seran determinants per a garantir a tota la ciutadania el dret a viure en la llengua pròpia del seu territori”, han insistit els representants de les entitats.
La Plataforma per la Pluralitat Lingüística va ser presentada el passat 10 d’abril al migdia simultàniament a València, Pontevedra, Donosti i Barcelona, tal com va explicar Diari La Veu. Un total de huit entitats i associacions de territoris amb llengua pròpia es van unir en eixa plataforma i van fer públic el manifest ‘Pluralitat lingüística: llibertat, igualtat i democràcia’. Concretament, les entitats que en formen part són ACPV, Iniciativa pol Asturianu, Plataforma per la Llengua, Òmnium, A Mesa pola Normalización Lingüística, Nogarà, Kontseilua i Ciemen.
El manifest es pot llegir en la pàgina web. A més, les entitats iniciaran una campanya de recollida d’adhesions.
