VALÈNCIA. Un total de huit entitats i associacions de territoris amb llengua pròpia s’han unit en la Plataforma per la Pluralitat Lingüística, que ha sigut presentada aquest dimecres al migdia simultàniament a València, Pontevedra, Donosti i Barcelona.
Segons ha descrit Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la plataforma “no naix del no-res, sinó del treball previ” de les associacions. De fet, ha assegurat que “sense nom, sense dir-se plataforma, ja fa anys que treballa”. Les entitats que en formen part són, a més d’ACPV, Iniciativa pol Asturianu, Plataforma per la Llengua, Òmnium, A Mesa pola Normalización Lingüística, Nogarà, Kontseilua i Ciemen.
De moment han presentat un manifest amb el títol ‘Pluralitat lingüística: llibertat, igualtat i democràcia’ però expliquen que continuaran treballant “més enllà d’eixe document”. “És un manifest de criteris, i ara s’inicia un treball intern de propostes de la plataforma”, ha reiterat Gisbert. En aquest treball, expliquen que tindran en compte quatre àmbits: “El funcionament de l’administració central, la relació entre territoris que tenen la mateixa llengua, el reconeixement legal de les llengües diferents del castellà i la projecció fora de l’Estat”.
Pel que fa al tercer àmbit, Gisbert ha especificat que fa referència al reconeixement de l’aragonés i de l’asturià, però també del català a la Franja i del respecte a la unitat de la llengua catalana i a l’equivalència legal de la doble denominació valencià/català. Respecte a la projecció internacional, remarquen que un 45% de les persones que viuen a l’estat espanyol ho fan en territoris amb una llengua pròpia diferent del castellà però lamenten que “eixa realitat plurilingüe” no es projecta cap a fora a través d’organismes com l’Instituto Cervantes.
També Anna Oliver –advocada de professió, i sòcia i membre de la directiva d’ACPV– ha destacat eixe percentatge, el 45%, per a denunciar que aquesta part de la ciutadania “té entrebancs” per a usar la llengua pròpia. “Hi ha moltes lleis, però no efectives, i la ciutadania moltes vegades es veu obligada a usar la llengua dominant”, ha denunciat.
Reformes estatutàries per a garantir la igualtat
Oliver ha explicat que el manifest pretén que les llengües diferents del castellà gaudisquen dels mateixos drets que aquesta i que cal “que l’Estat assumisca legislativament eixa garantia”. “Necessitem una legislació garantista que ens assegure que podem fer ús de la nostra llengua”, ha afirmat, per a reconéixer després que “no estem inventant res; Canadà o Suïssa ho tenen”. De fet, la nova plataforma també vol fer eixa feina de connexió amb associacions europees d’estats plurilingües “amb democràcies més avançades, on aquests temes estan resolts”.
Pel que fa a la normativa, Oliver ha apuntat que per a garantir la igualtat lingüística “cal fer reformes als estatuts però també a la normativa de l’Estat”. En resum, el que es pretén és “fer un pas endavant i abandonar el voluntarisme; que la llengua siga necessària i que es puga usar amb normalitat”.
Manuel Carceller, coordinador de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, ha lamentat durant la presentació d’aquest nou organisme que l’estat espanyol actua com “una administració monolingüe” i ha volgut recordar que “el dret lingüístic és territorial i no individual, com alguns polítics defensen”.
Un compromís dels partits
Si fa unes setmanes ACPV va presentar una llei d’igualtat lingüística i va demanar als partits polítics valencians que inclogueren les seues propostes als programes, ara també es demanarà a les forces estatals que l’estat espanyol “reconega de ple la igualtat lingüística, el dret de tots els ciutadans a parlar la seua llengua”.
Gisbert ha asseverat que “l’Estat no podrà enorgullir-se de qualitat democràtica i es mantindrà una conflictivitat mentre s’enteste a negar l’evidència”, i s’ha referit a la “realitat plurilingüe de l’Estat” com “l’elefant en l’habitació que ningú vol veure”. Davant d’aquesta situació, el secretari d’ACPV ha explicat que les associacions que formem part de la nova plataforma treballaran “per a assolir un consens”. Ho faran començant pels grups parlamentaris de territoris en llengua pròpia però amb vocació de parlar amb totes.
Una manifestació “amb projecció de futur i propostes de present”
Pel que fa a la manifestació del 25 d’abril –que enguany s’avança al 13 pel calendari electoral i el festiu–, Gisbert ha recordat que enguany volen donar visibilitat a la majoria de la societat valenciana, “que està a favor del diàleg i del consens”. “L’extremisme pareix que siga més del que és, perquè té més visibilitat i fa més soroll, però la majoria de la societat valenciana no és així”, ha assegurat.
Sota el lema ‘Perquè no torne el passat. Continuem avançant’, aquesta convocatòria es fa “amb projecció de futur i propostes de present”.
La manifestació eixirà de la plaça de Sant Agustí aquest dissabte a les 18.00h i recorrerà el centre de València per a acabar amb un acte en què participaran Fran Yera, Inèrcia, Marta Margaix i Xavier de Bétera.
