Uns dels reptes de la Federació és tractar que la cultura popular entre al món acadèmic universitari amb més força?
A la Universitat de València es van fer fa uns dies unes jornades sobre història i present de les muixerangues on van participar dos especialistes que són membres de la Federació. Per altra banda, el vicerector Antonio Ariño va dir que intentarien oferir Muixeranga com una de les activitats dins del servei d’esports; la Universitat Jaume I, a través d’un professor de Magisteri, en la biblioteca està començant a adquirir llibres sobre tècnica en muixerangues i castells; la Universitat d’Alacant també està interessada a fer algun curs d’extensió universitària, i l’AVL està treballant en un Vocabulari Muixeranguer.
Però, i des d’un punt de vista acadèmic, investigador, de recerca del món muixeranguer?
Des de Magisteri sí que s’estan promovent Treballs Finals de Grau sobre les muixerangues. Gent de les universitats ha vingut a assajos per a veure com funcionen.
Si mirem des de l’última dècada fins al present, com és l’actual estat de salut del món muixeranguer?
Fa una dècada estàvem en el 2009 i feia poquet que s’havia creat la Muixeranga de Pego, que és l’última que es va crear abans d’eixa barrera on hi havia unes set o huit colles. Estava funcionant la Federació de Muixerangues del País Valencià però ja s’havia detectat que no donava més d’ella mateixa; de fet, està formada únicament per cinc colles. Fa deu anys s’havia fet ja l’últim Aplec de Muixerangues i no se n’havia tornat a fer cap altre. Actualment tenim el problema de com ho fem per a no solapar-nos les Diades, que beneït problema, però tret d’això està en un moment molt dolç. El que s’ha de fer és gestionar eixe moment dolç, que això és una cosa que sempre he advertit, com passa en qualsevol cosa de cultura popular: dolçainers, cabuts, dimonis, grups de dansa, castells a Catalunya, etc. Té pujades però també té baixades. El que intentem fer és intentar pujar el més amunt possible perquè quan vinga la baixada no baixar massa.
