Aquest dijous, 13 de juny, durant una llarga jornada es va viure a les Corts el debat d’investidura del president de la Generalitat, Ximo Puig.
Ja de vesprada va arribar el torn de la portaveu de Vox, Ana Vega, que va deixar una gran quantitat de ‘perletes’: atacs al valencià, a la política LGTBI, a la memòria històrica, a les polítiques contra la violència masclista…
Però el moment que més em va arribar a l’ànima va ser quan Vega va parlar de política migratòria. “Hemos visto cómo se privilegia a personas que entran a nuestro país de forma violenta y santándose todo control fronterizo, en detrimento de otros que lo han hecho cumpliendo todos los requisitos legales y en perjuicio de las necesidades de españoles que aquí también sufren problemas de exclusión“. “En materia inmigratoria ni todo vale, ni todos valen“.
Ni todos valen? De veritat? En general, la poca qualitat humana de la gent d’aquest partit –no diré que tots són males persones perquè, contra tot pronòstic, tinc amics que voten Vox– ja la coneixem tots, però aquesta frase em sembla ja d’un nivell difícil de qualificar. Dir que no totes les persones migrants valen és tan mesquí que em costarà explicar com em fa sentir.
Jo, tot i que la gent se sorprén quan ho dic, soc filla d’un peruà. Mon pare va nàixer al Perú el 1965, en ple franquisme a l’estat espanyol. La seua família –mare catalana i pare riojà– va haver d’emigrar, com tants altres espanyols, a causa de com es vivia ací en aquella època.
Però la memòria històrica és quelcom que aquesta gent no recorda –o no vol recordar–. Els espanyols també van ser migrants i, de fet, també ho són ara –o és que ningú no pensa en la quantitat d’espanyols que hi ha en aquests moments, per exemple, a Londres?–.
Però, clar, per a ells el problema no és que la gent migre. El problema és quan la gent migra ‘il·legalment’. I jo em pregunte: què és migrar il·legalment? Des de quan les persones som il·legals? De veritat aquesta gent no s’ha parat a pensar en com ha de trobar-se la gent als seus països d’origen per a migrar en una pastera? De veritat no són capaços de veure que eixa gent es juga la vida per a buscar millors oportunitats per a sobreviure i poder ajudar les seues famílies que moren de fam?
No puc arribar a comprendre com poden tindre un grau d’inhumanitat tan gran com per a fer retornar eixes persones als seus països després de les horribles travessies –tant físiques com psicològiques– que pateixen per a poder aconseguir una millor vida. Les persones migrants no venen a llevar la feina, no venen a robar, no venen a matar. Venen a sobreviure.
Senyora Vega, tant li costa d’entendre? Què faria si un familiar seu visquera eixa situació? Pensaria el mateix? Deixaria que morira? Voldria que el retornaren a casa a malviure? O voldria que el tractaren bé, voldria que fora un ciutadà de ‘primera classe’?
Ho sent molt però mai no podré estar d’acord amb vosté. Mai no seré jo qui li diga a una persona que no pot estar ací. Mai no diré que “no todos valen“. Perquè no, senyora Vega, cap persona és il·legal.
I el pitjor de tot és que discurs de la portaveu de Vox no va ser cap sorpresa; tot va anar en la línia d’aquesta formació. El ‘drama’ és que aquesta línia ens fa retornar a les cavernes. No podem mirar a un altre costat com si les coses que diuen i que pretenen fer foren normals, com si no foren polítiques ultradretanes pròpies de mentalitats que ens fan retornar als períodes més obscurs de la nostra història. Creuen que ja han guanyat; però no, no guanyaran.
