“Des de les imatges, els ulls creen el lloc de l’espectador. Incòmode lloc d’algú que és observat -fixament- pels morts”, va escriure Adriana Valdés al catàleg de l’exposició Kafka y nosotros, de Roser Bru, a la galeria Cromo de Santiago de Xile el 1977. “Des de la imatge de Kafka es despleguen les altres. Un xiquet d’Auschwitz, una Anna Frank que repeteixen els seus trets. Una imatge de Milena, unida a la de Kafka, després sola, després esborrant-se. Des de la imatge de Kafka les altres imatges es despleguen vers el futur; des d’allí, el conjunt d’imatges és prospectiu (Kafka profètic)”, diu més endavant (textos recollits a Memorias visuales. Arte contemporáneo en Chile, 2006). El colp d’estat de Pinochet, encara recent, li havia fet reviure el trauma de la guerra civil espanyola i el de la segona guerra mundial.
