Les eleccions a les Corts Valencianes del 2019 han donat la victòria a les forces polítiques progressistes, que mantenen, en diversos graus, un vincle amb la identitat del País Valencià. Parlem de partits com ara el PSPV-PSOE, Compromís, Podem o Esquerra Unida, que defensen la cultura, la importància de la llengua pròpia i els valors del diàleg i del pactisme. Després del silenci avergonyit de molts votants de dretes al 2015, després de dues dècades de robatoris i de corrupció dels governs de Zaplana i de Camps, ara les tres dretes extremes han optat pel discurs apocalíptic i extremista. A més, aquesta campanya electoral ha sigut la primera en la història democràtica contemporània en què el principal partit de dretes ha renunciat a l’ús del valencià en la propaganda electoral. L’oposició dels mateixos partits a l’existència de la radiotelevisió pública valenciana À Punt és un altre exemple de la manca de sentit democràtic d’aquestes opcions polítiques. Podríem dir que, sense cap màscara, les dretes extremes s’han manifestat com a opcions estranyes a la identitat valenciana.
Des de Plataforma per la Llengua considerem que el pacte per continuar amb la promoció social del valencià ha de ser una de les identitats del nou govern de la Generalitat Valenciana. Des del moviment cultural s’ha plantejat crear una llei d’igualtat lingüística. La proposta, oberta al diàleg, va nàixer d’entitats del prestigi d’Acció Cultural, d’Escola Valenciana i de totes les universitats públiques del país. També des de Plataforma per la Llengua hem presentat 36 propostes concretes per avançar en el camí de l’ús social del valencià. El moviment cultural s’ha alineat sempre al costat d’un gran sector de la societat valenciana, que volem acords amplis i positius.
Ningú no pot construir res sòlid amb discursos incendiaris i antidemocràtics. Ara és el moment al País Valencià d’un nou acord de govern, que podríem denominar com a segon pacte del Botànic. Cal defensar amplis consensos, imperfectes, potser fràgils, però en el fons sempre positius. Les associacions cíviques hem de col·laborar en el camí de la recuperació del valencià com a llengua central de la vida del país.
Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua País Valencià.
