VALÈNCIA. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha validat el topònim únic en valencià per a la ciutat de València. Segons una resolució datada el passat 10 de juliol, el tribunal rebutja el recurs del Partit Popular contra el decret del Consell que aprovava la denominació única en valencià del topònim València en considerar que la decisió, primer del ple de l’Ajuntament i després de la Generalitat, es va adoptar seguint la normativa vigent i amb els informes preceptius.
Els regidors del PP al·legaven, entre altres qüestions, que la instrucció de l’expedient s’havia fet sense informe tècnic municipal abans del tràmit d’exposició al públic i que s’havien omés informes de particulars o entitats amb autoritat sobre la matèria. L’Advocacia de la Generalitat, però, va defensar que no s’havia produït cap irregularitat formal, igual que l’Ajuntament, que va sostindre que durant el tràmit no va haver-hi cap situació que “invalidara” la tramitació.
En la sentència, la sala sosté que “els defectes en la tramitació del procediment exposats en l’escrit de demanda no constitueixen en cap cas defectes que suposen que l’administració local haja prescindit totalment i absolutament dels tràmits del procediment exigits en el Decret 58/1992”.
“Ens trobem davant un expedient d’alteració del nom del municipi de València, iniciat mitjançant Acord de l’Ajuntament en Ple, adoptat amb informe de Secretaria i amb el quòrum exigit en l’article 47.2 de la llei 7/85 i en la instrucció de l’expedient”, precisa la sentència.
Asseguren els magistrats que “existeixen informes que justifiquen raonadament el canvi de nom que es proposa, amb exposició al públic per termini d’un mes i amb resolució de les reclamacions presentades, també amb els corresponents informes i amb el quòrum exigit legalment, per la qual cosa procedeix, sense necessitat de més pronunciament la desestimació del recurs”.
Sobre aquest assumpte s’ha pronunciat l’alcalde de València, Joan Ribó, que ha celebrat que la sentència “avala, com no podia ser d’una altra manera, que el nom de la nostra ciutat també es pot dir en valencià”.
Legitimitat del canvi del topònim
“Ara els tribunals ens diuen que el topònim actual, el de València, té tota la legitimitat, i que l’Ajuntament ha complit escrupolosament la llei a l’hora d’adequar el nom de la ciutat al valencià”, ha asseverat Ribó.
El primer edil ha recordat que la decisió adoptada en el seu moment pel consistori “compleix l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que diu que tenim dues llengües oficials, el castellà i el valencià, i que cal cuidar especialment del valencià per ser la llengua pròpia i la més feble”. “Un patrimoni que és de tots i totes, independentment de la llengua que parlem a casa”, ha afegit.
En aquesta línia, Ribó ha subratllat que “estem complint amb l’acord plenari de l’Ajuntament que, per unanimitat, va aprovar el Reglament d’ús i normalització del valencià”. “Tots els grups polítics van arribar a un consens el 1996 que ara el PP volia trencar. En aquest reglament, ja s’indicava que la toponímia en valencià és la històrica i pròpia d’aquesta ciutat. De fet, l’any 2009, tots els grups polítics de l’Ajuntament ja van aprovar que el logotip de l’Ajuntament seria en valencià, com a mostra d’orgull de la nostra singularitat”, ha recalcat.
Ribó ha recordat també que el canvi comptava amb el vistiplau de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), “òrgan inclòs en l’Estatut d’Autonomia, ja que estem seguint els seus informes”. L’alcalde ha assenyalat que els valencians “tenen dues llengües que són igual d’oficials i igual de respectables”, però ha matisat que “una d’elles, el valencià, és un patrimoni que ens fa únics al món i, per això, tal com marquen les lleis” s’ha de “cuidar perquè continue sent una llengua viva”. “I les mateixes normes que per consens de tots els grups polítics ens hem dotat, diuen que la forma històrica i pròpia del nostre topònim és València”, ha afegit Ribó.
