VALÈNCIA. Fernando Belhot, assessor financer o fiduciari a l’Uruguai de l’expresident de la Generalitat i exministre de Treball d’Eduardo Zaplana, ha fet efectiva una transferència d’uns 5,7 milions d’euros procedents de comptes de Suïssa. Aquests diners els utilitzava suposadament per a gestionar el patrimoni que procedia de presumptes suborns per les concessions del Pla Eòlic valencià i de les ITV a societats vinculades a la família Cotino, segons ha avançat eldiario.es i han confirmat a Europa Press fonts de la investigació.
Aquest gestor patrimonial de Zaplana va mostrar a les autoritats judicials espanyoles la seua voluntat de col·laborar en la investigació del cas Erial, en el qual figura l’expresident com a principal investigat, i es va mostrar disposat a autoritzar la transferència dels fons que gestiona a l’estranger. En concret, va oferir posar a la disposició de les autoritats espanyoles 6,7 milions d’euros ocults en diversos països i a assenyalar els 3,3 milions en propietats, segons consta en diferents documents inclosos en el sumari.
Belhot ha de fer efectiu l’abonament d’aproximadament altres 900.000 dòlars pròximament, segons han indicat les mateixes fonts. Així mateix, segons assenyala eldiario.es, la justícia ja ha recuperat també altres 200.000 euros d’un compte espanyol a nom del fiduciari uruguaià, als quals se sumen altres 2,3 milions que s’han aconseguit dels diners que l’excap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, va regularitzar a través de l’amnistia fiscal de l’exministre d’Hisenda del govern del PP Cristóbal Montoro. També s’han embargat béns a nom de la societat Gesdesarrollos a Altea, Benidorm i altres localitats per més de dos milions.
En virtut del seu acord amb la Fiscalia Anticorrupció –signat el 14 de desembre del 2018–, la situació processal de Belhot va canviar de tindre la condició d’investigat a la de testimoni i va comparéixer per videoconferència el mes de gener passat des del seu país “per a evitar qualsevol tipus de pressió o intent d’influència per part de les persones involucrades en els fets”.
En la seua declaració, Belhot va admetre haver administrat uns huit milions d’euros ingressats en diferents etapes i haver entregat a l’excap del Consell uns 2,3 milions al llarg dels set anys de “col·laboració” mantinguda amb ell, la majoria d’ells entre el 2016 i el 2017.
A més, va signar un document en el qual va manifestar que va gestionar com a advocat part del patrimoni de Zaplana a l’estranger a través dels investigats Joaquín Miguel Barceló –considerat el seu presumpte testaferro– i Francisco Grau –assessor–, i procedents de societats creades pels qui van abonar presumptament els suborns: l’empresari Vicente Cotino i el seu germà, l’expresident de les Corts i exvicepresident del Consell amb el PP, Juan Cotino.
La magistrada instructora del cas Erial va deixar en llibertat el mes de febrer passat Zaplana i les seues dos presumptes testaferros una vegada va assegurar eixa quantitat de diners que tenien a l’estranger –amb el seu bloqueig, la qual cosa minimitzava el risc de fugida–.
Zaplana, figura “protagonista”
En la seua declaració, Belhot va explicar també que va conéixer a Zaplana el 2009, que li va paréixer una persona interessant amb “contactes en l’àmbit internacional” i que li va parlar tant de Barceló com de Grau. Van comentar que aquest últim havia muntat una estructura societària a l’estat espanyol i a Luxemburg anomenada Imison Internacional, de la qual va haver-hi posteriorment un traspàs a dues societats uruguaianes, Disfey i Misfey.
Eixe traspàs el va decidir Zaplana, sobre qui Belhot va dir que va arribar a adonar-se amb el temps que era la figura “protagonista”.
