El teatre de l'Om Imprebís que 'desenterra' sis vides assassinades pel franquisme

La companyia valenciana presenta al monestir de Sant Miquel dels Reis un espectacle que recupera els testimonis del soterrador de Paterna, el jornaler Manuel España i els docents sepultats a la 'Fosa de los maestros'
29 setembre 2019 06:00h
'Vides soterrades' es podrà veure al monestir de Sant Miquel dels Reis els dies 3, 4 i 5 d'octubre en grups reduïts de 30 espectadors. / MARCOS CEBRIÁN

VALÈNCIA. Les víctimes del franquisme han rebut dos càstigs: l'assassinat i l'oblit, a més, els seus familiars han suportat la condemna del silenci i la falta de suport institucional per a recuperar els cossos de les fosses comunes on, en molts casos, continuen a l'espera d'una justícia que no atén les demandes socials. L'Om Imprebís s'ha proposat donar a conéixer les vides de sis testimonis que van ser represaliades i soterrades a les fosses comunes perquè "per a estimar una cosa, primer s'ha de conéixer", afirma el director de la veterana companyia valenciana, Santiago Sánchez.

El monestir de Sant Miquel dels Reis serà l'escenari on el teatre de l'Om Imprebís desenterrarà sis vides assassinades pel franquisme. Vides soterrades és el conjunt de sis monòlegs "que donen veu" a persones en molts casos anònimes que, 80 anys després de la Guerra Civil, continuen sepultades i desaparegudes en els vorals dels camins de l'estat espanyol o amuntonades en forats als cementeris.

El projecte, que s'estrena el 3 d'octubre a València –es podrà veure també els dies 4 i 5 al mateix monestir–, duu al teatre el serial radiofònic de cinc episodis impulsat pels periodistes Javier del Pino, Conchi Cejudo i Gervasio Sánchez que van emetre el 2017 a la Cadena Ser. "El silenci durant i després de la dictadura ha sigut brutal", emfatitza el director de l'Om Imprebís. La falta d'ajudes econòmiques des de l'Estat, el rebuig i, fins i tot, la negació de la repressió franquista han dificultat les tasques de recerca de les famílies que volen recuperar els cossos dels seus familiars. "Hi ha responsabilitats polítiques dels governs que hi ha hagut amb diferents colors polítics", assenyala l'actor i dramaturg, però, davant "la ignorància que tots compartim", la companyia apel·la a "l'activisme humà" per a dur a terme aquest muntatge amb què es pretén "donar a conéixer les vides i morts" aprofitant els testimonis reals amb què els tres periodistes van reconstruir la vida i mort del jornaler andalús Manuel España; els docents afusellats a Sòria i soterrats a la coneguda com a 'Fosa de los Maestros'; les repressions a la localitat de Pomer; les exhumacions de Guadalajara, d'on Ascensión Mendieta va poder desenterrar el seu pare Timoteo Mendieta, i el càstig imposat al soterrador de Paterna, Leoncio Badia.

Una obra col·lectiva

La xifra és tan esgarrifosa com coneguda: l'estat espanyol és el segon, rere Cambodja, amb més fosses comunes del món. Hi ha més de 150.000 persones desaparegudes i encara està pendent fer un cens, més de 40 anys després de l'inici del període democràtic. Amb aquestes dades com a rerefons, Vides soterrades pretén, sobretot, contribuir a donar a conéixer la memòria històrica dels represaliats pel franquisme a través dels sis texts escrits per Juan José Millás, Juan Mayorga, Pepe Viyuela, Mafalda Bellido, Alfonso Plou i Laila Ripoll. "L'actor encarna eixa presència viva de la persona assassinada que t'està explicant la història", ressalta Santiago Sánchez sobre aquesta producció "coral", ja que, junt amb els sis autors hi ha quatre companyies –amb la valenciana estan Corsario de Valladolid, Micomicón de Saragossa i Temple de Madrid– que porten l'espectacle per l'Estat.

"Després d'escoltar el programa de ràdio, tenia la necessitat de dur-ho al teatre", explica el director de l'Om Imprebís. Així, Sánchez li va traslladar la idea del projecte a Juan José Millás, qui va escriure el primer monòleg dedicat al jornaler de la Lantejuela, un municipi de la demarcació de Sevilla, on un 17 de setembre del 1936 va ser assassinat junt amb altres treballadors, Manuel España Gil. 

Però, el projecte primigeni tenia "possibilitat" de convertir-se en una proposta més àmplia que donara cabuda a més vides soterrades que compartien, entre altres qüestions, el fet que hi havia famílies buscant la manera de recuperar els ossos de les fosses comunes. Així, es van sumar a la producció cinc autors més que "han comptat amb llibertat per a adaptar l'enfocament dels testimonis a la dramatúrgia", apunta Sánchez. 

"Volem que l'espectador reba una mena de mosaic de punts de vista i de maneres de fer teatre", explica Santiago Sánchez sobre el perquè d'una producció col·lectiva. Així, són els fills, els nets, els besnets, els veïns o, com en el cas dels mestres assassinats a Sòria, un alumne, els qui conten cadascuna d'aquestes vides reals que porten a escena les actrius Pilar San José i María José Moreno, juntament amb els actors Mariano Anós, Carles Montoliu, Mateo Rubinstein i Luis Miguel García, sota la direcció de Jesús Peña, Carlos Martín, Mariano Llorente i Santiago Sánchez, qui, a més, també interpreta un dels monòlegs de l'obra que transcorre amb una dramatúrgia que respecta l'ambient intimista amb què es recordaven aquestes històries de vida. Tot plegat, per a mantindre el sentit de familiaritat, l'espectacle s'ofereix seguint un itinerari dins del monestir de Sant Miquel dels Reis que traslladarà a grups reduïts de només 30 persones qui van ser i com van ser assassinades aquestes persones.

Sumar més "companyies històriques"

L'Om Imprebís va complir 35 anys el 2018. És de les companyies valencianes més veteranes del panorama teatral, ja que suma més de 6.000 representacions i 21 produccions que aborden la comèdia –de fet, Pels pèls torna per tercera temporada al Teatre Talia finals d'octubre–, el drama i el teatre documental, com aquesta darrera producció en què tracta la memòria històrica dels represaliats soterrats a les fosses comunes.

La companyia que va fundar Santiago Sánchez el 1983 forma part d'eixa llista de "companyies històriques" que hi ha a la resta de l'Estat i que el director valencià espera convéncer perquè se sumen a Vides soterrades en menys d'un any perquè la producció no es quede només en sis monòlegs sobre cinc testimonis. El desig és afegir més relats procedents d'Andalusia, el País Basc i Galícia, i companyies d'aquests territoris que aporten l'experiència d'haver complit més de 30 anys d'experiència, un saber fer que ajude a ampliar aquesta "proposta arriscada i innovadora" que requereix "maduresa i ofici", assenyala el director d'escena.

next