VALÈNCIA. “La pornografia és un fet” i, per tant, “cal estar d’un costat o d’un altre”, és a dir, o “l’abolició o reivindicar els drets laborals” de les persones que treballen en el porno. Així va concloure l’artista Andrea Corrales la presentació de La dimensió material de la imatge pornogràfica, l’última exposició que acull el Centre del Carme i que s’endinsa en la intrahistòria d’aquest gènere abordant l’evolució en la imatge des del format analògic al món digital posant en el context històric els vídeos i les fotografies de contingut sexual.
L’exposició busca “obrir un debat necessari” per a “trobar una solució per a les persones treballadores del sexe”, va indicar Corrales. Així, la mostra palesa les condicions laborals dels actors, “als quals no se’ls reconeix cap vincle contractual amb la productora” que fa l’audiovisual, però també posa davant l’espectador l’evolució del porno des de la facturació analògica fins a la revolució digital. A més, a partir d’un estudi quantitatiu de centenars de vídeos pornogràfics allotjats en servidors i plataformes de porno, Corrales ha recreat els prototipus de dona i home que ixen en els vídeos sexuals.
“El porno, segons el suport, és bonic o no”, va afegir la també activista. El sexe i les prostitutes “han estat sempre als museus”. Cada vegada que es mira una escultura despullada “es veu el sexe” i, “quan un pintor pintava un quadre d’una aristòcrata nua, no era ella qui posava, sinó una prostituta”, va exemplificar per a reivindicar el dret d’exposar el porno al centre cultural. En aquest sentit, Corrales va assenyalar que “es pot veure el furt de Zeus a Afrodita i pot estar en les millors sales del museus”, ja que “en l’alta cultura està tot genial”. En canvi, “cal reconfigurar els límits del visionat del porno”.
