Ja arribat al públic la pel·lícula dirigida per Amenábar “Mientras dure la guerra”, de nou ens trobem davant d’allò que anomenem recuperació de memòria, una memòria necessària i que ens porta a una realitat, del que es va viure a la reraguarda del bàndol rebel, que com personatge centra al pensador i escriptor Miguel de Unamuno, i que, a més a més, ens presenta altres dos personatges claus: Franco i Millán- Antray.
Les obres d’Unamuno van estar una de les primeres lectures que alguns de la meua federació férem, això ens va aproximar a un passat que en aquells moments de dictadura se’ns ocultava, i aproximar-nos a uns problemes històrics de la cultura i la societat que ens envoltava. Unamuno va estar, doncs, un referent, sempre tenint en compte els seus escrits, puix et feien pensar. Per cert, anys més tard vaig conèixer dos fets curiosos que ens recorden dues visites que feu a València: la primera quan assistí al Congres que es va organitzar a la Facultat de Medicina al 1906 en homenatge a Darwin, del qual Don Miguel era seguidor a la seua manera, la segona, anys més tard vingué en falles, i, segons testimoni, d’ Olimpia Arozena- primera professora de la Universitat de València-, es va espantar de la “bullanga” amb la qual es trobà.
Tornat de nou al film, remarcaria l’excel·lent ambientació dels primers dies del colp militar, entrant a dins de la Junta dels militars rebels, dins la qual Franco, maniobra per ser el “caudillo”, i sobretot, com, al principi els generals volien aparentar salvar la República, respectant fins i tot la bandera, mentre anàvem fent la neteja. Quant a Unamuno, és presentat amb les seues contradiccions, les d’un cristià que no solia anar a missa, un republicà moderat, que inicialment recolzà el colp – ingenuïtat, o altra cosa?-, i que en un moment de còlera, davant d’un acte clarament feixista, explota i acaba denunciant tot el que representava la nova “croada” que presumia salvar la civilització occidental.
Pot ser, com el mateix director de la pel·lícula ha assenyalat, surta alguna controvèrsia al voltant de com s’ha situat el guió, o dels personatges que desfilen, especialment sobre el cas de Don Miguel, producte i mostra d’una intel·lectualitat dubitativa, nascuda com a conseqüència de la coneguda decadència d’Espanya, i dels problemes que van anar acumulant-se, tals com la qüestió religiosa, la territorial, i la social.
Doncs bé, un film més que recomanable.
