VALÈNCIA. La reedició del Botànic està salvada. Després de 48 hores d’infart que han dut fins al límit les negociacions per a formar govern, el PSPV, Compromís i Unides Podem han tancat un acord pocs minuts abans del discurs d’investidura de Ximo Puig. El futur president, que haurà de ser investit aquest dijous, s’havia reunit aquest matí amb Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau per a desencallar la situació.
Els tres líders han entrat junts a l’hemicicle de les Corts amb la confiança que aquesta vesprada escenificaran la signatura a Alacant. Això sí, un dia més tard del previst. Una circumstància provocada per la dilatació de les negociacions, que es van trencar –tan sols oficialment, perquè les converses van seguir per telèfon– ahir a primera hora de la vesprada i que ha provocat que la votació de Puig s’haja ajornat a demà, dijous 13 de juny.
El pacte que ha desbloquejat la situació consisteix a cedir una vicepresidència ‘verda’ a Podem, que farà al mateix temps de Conselleria d’Habitatge però amb una comissió delegada que permetrà als morats gestionar polítiques mediambientals sense adquirir les competències de Medi Ambient i Transició Energètica que Compromís no volia deixar anar.
Amb el govern pràcticament tancat, Puig ha oferit un discurs que ha començat recordant la dona assassinada el passat dilluns a Alboraia, ja que amb ella ja van 1.000 des del 2003. D’aquesta manera, s’ha referit al “terrorisme masclista” com “el problema més greu que tenim com a societat” i ha fet l’anunci que convocarà el Pacte contra la Violència de Gènere i Masclista tan prompte com prospere la investidura.
Avançant-se a la negativa de Vox a formar-ne part –cosa que la formació d’ultradreta va confirmar ahir mateix, quan va demanar que la violència masclista s’equipare a totes les violències–, Puig ha afirmat que “l’equidistància és la connivència”. A banda, el socialista també ha anunciat que impulsaran que les Corts declaren l’emergència climàtica. Preguntats per si s’afegiran a la proposta, la formació verda –valga la ironia– ha contestat que ho estudiarà, però que no és tan prioritari com les qüestions “d’educació o sanitat”.
Feta aquesta menció, el socialista ha construït un relat que no ha distat molt del que va conduir la seua campanya. La tesi principal: que el Botànic I va generar molts avanços, però encara molts per escometre que, ara sí, són una tasca del Botànic II. Tot sense perdre de vista que durant els últims quatre anys anys s’ha canviat l’imaginari col·lectiu. Del paradigma de la “corrupció” al de la solidaritat, del de “l’especulació” al de la “innovació”, del de la “crispació” al de la “convivència”, a més de l’alliberament de “la hipoteca reputacional” adquirida durant els anys de govern del PP.
Tampoc ha deixat passar l’oportunitat de recórrer als números per a posar en valor la legislatura passada. Baixades i pujades diverses –atur o índex de pobresa en el primer grup, inversió estrangera i turisme en el segon– que ha emprat per a reivindicar que el País Valencià “està millor”.
Entre la resta de temes i objectius que Puig ha tractat, la qüestió del finançament just ha tingut un protagonisme especial. No és per a menys; la legislatura que ara comença, amb un Consell de coalició progressista que ha fet d’aquesta qüestió la seua bandera, navegarà en paral·lel a un govern de l’executiu espanyol de la seua mateixa corda i amb un Ximo Puig molt ben posicionat dins del l’organigrama del PSOE federal. De fet, ha recordat que Sánchez “ha situat la reforma del finançament autonòmic entre els pactes d’Estat que pretén aconseguir quan obtinga la confiança del Congrés”. Si en els pròxims quatre anys no es passa de les paraules als fets, el Botànic II ho tindrà molt difícil per a justificar-se.
“La democràcia és geometria”
“Pactar no és trair”, ha dit Puig, qui, després dels 45 minuts de discurs, ha volgut transmetre a la premsa un missatge de normalitat respecte al pacte in extremis i l’ha definit dins de “la normalitat democràtica”. Fins i tot ha fet la comparació amb els acords que es tanquen a Brusel·les, que, segons el futur president, sempre es tanquen a l’última hora.
La presumpta vocació europeista del Botànic II, això sí, no ha convençut gens ni mica l’oposició. Tant Vox, com Ciutadans com el PP han aprofitat per a criticar el “lamentable” i “vergonyós espectacle”. Per a Cantó s’ha tractat d’un “mercadeig de competències”, mentre que Bonig s’ha decantat per l’expressió “tres regnes de taifes”. La ‘popular’, a més, ha aprofitat l’ocasió per a rebatejar el pacte. “Ni Botànic ni Titànic, el Govern de les Butaques”, ha dit.
Bonig, que creu que les tensions botàniques d’última hora són “un preludi” dels pròxims quatre anys, també ha criticat el fet que el president de les Corts, Enric Morera, haja decidit “unilateralment” ajornar la investidura fins dijous –tot i que entra en les seues competències–. A banda, ha convidat a pensar què hauria passat si el pacte d’última hora fora per a investir un candidat de dretes. “Ens penjarien del pal”, ha assegurat. “En sentit figurat”, això sí.
Per la seua part, un radiant i entusiasta Dalmau s’ha referit a aquest acord de govern que “desborda” l’anteriorment signat el 2015 com el “moment més important de la història política valenciana”. Una fita històrica a la qual Fran Ferri ha rebaixat un poc d’èpica: “No tots estem en el punt on volíem, però tots estem contents amb el resultat. Això és el consens”. Un consens que, després d’un llarg tira i afluixa, permetrà conformar un govern valencià a partir d’aquest dijous.
