VALÈNCIA. Que el valencià ha guanyat presència en la vida pública en els darrers anys és una evidència. Els polítics empren més el valencià ara que abans, els mitjans de comunicació han anat incorporant més informació en valencià en els i nombroses entitats, col·lectius i associacions han fet del valencià la seua llengua habitual de comunicació.
És cert que la utilització del valencià com a idioma d’expressió habitual dels actuals responsables polítics ha ajudat a la normalització de l’ús però no explica del tot l’increment de la presència de la llengua d’Ausiàs March en l’esfera pública. No es pot entendre l’increment de l’ús de la llengua pròpia si s’obvia el considerable augment pressupostari de les partides per a la promoció del valencià.
En aquest sentit, les dades de què disposa la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport revelen que el pressupost s’ha multiplicat per cinc en els darrers quatre anys. Així, del darrer exercici pressupostari elaborat per la consellera María José Català –actual candidata del PPCV a l’Alcaldia de València– al quart pressupost dissenyat pel conseller Vicent Marzà, s’ha passat d’una inversió d’1,7 milions d’euros per a la promoció del valencià el 2015 als 8,6 milions d’euros que s’executaran el 2019.
La partida per a la promoció del valencià amb major dotació pressupostària de 2019 serà la reservada per al foment de la llengua en els mitjans de comunicació. El pressupost de la Generalitat per a enguany recull una partida de 2,8 milions perquè ràdios, televisions i diaris informen en valencià. Aquesta línia d’ajudes ha experimentat un notable creixement en els pressuposts del Botànic, suscitant així l’interés de més empreses periodístiques cada any.
L’evolució de les ajudes als mitjans reflecteix aquest increment. El 2015 es van convocar subvencions per valor d’1,5 milions d’euros que es van repartir entre 58 adjudicataris mentre que el 2018 es van repartir 2,8 milions d’euros entre 177 empreses. Aquesta inversió ha tingut un impacte econòmic directe que es xifra en almenys 30 milions d’euros des de 2015. Concretament, les últimes dades publicades per la Conselleria són relatives a 2017 i revelen que les empreses periodístiques van invertir 13.785.856 euros en el foment del valencià, dels quals únicament 2,8 milions d’euros són subvencionats per Educació.
Col·lectius, entitats i associacions
La partida reservada per a la promoció del valencià d’associacions, entitats culturals, col·legis professionals, universitats i clubs esportius és la que ha experimentat el major increment durant la legislatura del Botànic. Els diners que inverteix ara la Conselleria en aquesta partida s’han multiplicat per 25 en passar dels 100.000 euros de l’any 2015 –amb pressupost del PPCV– als 2,5 milions d’euros de 2019, que seran 560.000 euros més que el 2018.
De 100.000 euros en 2015 a 2 milions d’euros el 2019. Aquesta és l’evolució que han experimentat les ajudes destinades a les entitats locals i que serveixen perquè els ajuntaments puguen retolar en valencià, confeccionar les seues programacions culturals, oferir formació lingüística o sufragar serveis i voluntariats lingüístics. Actualment, la meitat dels 543 municipis valencians han accedit a aquestes subvencions.
Per últim, el sector cultural també ha vist com Política Lingüística ha incentivat la producció en llengua pròpia. Així, el 2018 es van crear les ajudes per al teatre, el cinema, les llibreries i la publicitat amb un pressupost de 400.000 euros que enguany s’ha incrementat fins al mig milió d’euros. En el terreny musical també es van crear, en aquest cas el 2016, unes ajudes destinades a l’organització de festivals, la celebració de concerts i la producció musical que van comptar en la seua primera convocatòria amb un pressupost de 200.000 euros. La partida pressupostària es va mantindre el 2018 i el 2019 s’incrementa fins als 600.000 euros.
També en l’àmbit cultural, pel que fa al foment del multilingüisme en la producció literària, la Conselleria d’Educació ha recuperat la línia d’ajudes per a traduir al valencià i del valencià a altres llengües. En la convocatòria de l’any 2016-2017 el pressupost reservat per a aquestes accions va ser de 100.000 euros. El 2018 el pressupost va decréixer fins als 50.000 euros però enguany arribarà als 150.000 euros.
“El valencià té retorn econòmic”
L’evolució de les ajudes a la promoció del valencià en el període 2015-2019 va experimentar el seu gran salt en el primer any del govern del Botànic. Del pressupost de 2015 del govern del popular Alberto Fabra, en què es van dedicar 1,7 milions a la promoció del valencià, es va passar a 4,9 milions el 2016, que va ser el primer any amb un pressupost elaborat per l’actual Consell. El 2017 el total de les ajudes va arribar als 6,2 milions i el 2018 als 6,5 milions d’euros. En aquest darrer any de legislatura, la promoció del valencià experimentarà un nou salt quantitatiu arribant a 8,6 milions d’euros.
El director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, explica a Diari La Veu que l’increment pressupostari dels darrers anys és la translació de “l’aposta decidida” del govern del Botànic pel valencià. Trenzano assenyala que el Consell tenia clar que la promoció i protecció de la llengua “no sols havia de fer-se a través del desenvolupament normatiu sinó acompanyant el foment amb ajudes destinades a empreses, mitjans de comunicació, teixit associatiu…”.
El responsable del foment del valencià justifica l’increment de les ajudes assegurant que la “inversió en valencià té retorn econòmic”. De moment aquesta afirmació és una realitat empírica a la qual encara no pot posar xifres. És una qüestió de setmanes, ja que la Direcció General de Política Lingüística va encarregar a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) un estudi que permetrà saber la contribució del valencià al PIB, mesurar la riquesa que genera i quantificar el seu valor econòmic. Aquest estudi que l’IVIE està ultimant està previst que el conseller Vicent Marzà el puga presentar en les pròximes setmanes.
