VALÈNCIA (EP). La Generalitat impulsarà un Congrés Internacional d’Educació i Cultura contra l’Odi i la Intolerància amb l’objectiu de “compartir les millors pràctiques” per a fer dels centres educatius llocs que impulsen “la igualtat, la llibertat i la democràcia”.
Així ho ha anunciat el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, qui ha participat aquest dimarts en el desdejuni informatiu del Fòrum Europa Tribuna Mediterrània. L’encarregada de presentar-ho ha sigut Sandra Mínguez, professora de Matemàtiques de Secundària i que va ser portaveu d’Educació de Podem a les Corts la legislatura passada.
Marzà ha defensat que “fa falta més que mai potenciar els atributs positius de l’educació, com a eina principal de cohesió social; de la cultura, com a instrument per a desxifrar la complexitat del món, i de l’esport, com a factor d’unió i cooperació”.
En aquest context, ha avançat que el seu departament “impulsarà un Congrés Internacional de Cultura i Educació contra l’Odi i la Intolerància per a potenciar la cohesió democràtica dins d’una societat moderna i inclusiva”. I ha afegit: “És una acció més per a superar els discursos de la por i la confrontació que estem escoltant, especialment, des de fa uns mesos”.
En aquest sentit, ha alertat del perill de “caure en temptacions totalitàries que són simplistes, sí, però reconfortants per a qui està perdut”. “No podem permetre que aprofiten la incertesa per a incloure en el seu discurs tòxic moviments que tapen amb banderes la seua hipocresia. I el deliri del partidisme fa que els que porten tota la vida vivint de quiosquets diguen que els aboliran i que dirigents d’ultradreta amb set cognoms diguen des del barri de Salamanca ser la salvació de la classe treballadora”, ha afegit.
Enfront d’això, per a Marzà “cal crear espais compartits de diversitat que interactuen”. “O, si no, viurem els uns contra els altres i no els uns al costat dels altres”, ha advertit. El conseller ha aprofitat la seua compareixença per a desgranar les principals línies de treball del seu departament “per al foment de la igualtat, la participació democràtica i la cohesió social”.
En l’àmbit educatiu, ha recordat projectes per a “derrocar muralles de desigualtats”, com ara els bancs gratuïts de llibres Xarxa Llibres; l’augment de les beques menjador, amb 50.000 beneficiaris més fins a arribar als 139.000, i les aules gratuïtes de 2 anys, amb més de 15.000 places. Amb aquestes mesures, ha recalcat, “l’estalvi de les famílies valencianes arriba de mitjana fins als 700 euros per alumne a l’any i, en el cas de les rendes baixes, amb una menor entre els 0 i els 3 anys, l’estalvi és superior als 2.500 euros anuals”.
Ha apuntat que una millora econòmica passa també per un “sector públic fort que incentive el consum intern i genere les condicions per a crear un vertader ecosistema innovador”. “Hui invertim per cada alumne un 30% més que fa quatre anys, la qual cosa repercuteix positivament en l’economia valenciana a curt termini, però sobretot a mitjà i llarg, amb una societat més formada per a superar els canvis i els reptes del futur”.
En aquest marc, ha subratllat “la necessitat d’un nou sistema de finançament que faça justícia al poble valencià”, ja que, al seu parer, actualment hi ha “diferències obscenes entre territoris millor i pitjor finançats”.
També com un “puntal” del nou model productiu, el conseller ha destacat el paper de la Formació Professional. Ha posat en valor “la labor per a adequar-la cada vegada més a les necessitats dels sectors productius, amb la posada en marxa de cicles nous que donen resposta a demandes històriques i a l’impuls de formacions a la carta que s’estan desenvolupant en diferents empreses”. En concret, ha al·ludit al Pla Valencià d’Impuls i Millora de l’FP, que disposa d’un pressupost pluriennal de 176 milions d’euros.
“Ambiciós” programa de coeducació
Com a pròxims reptes, el titular d’Educació ha dit que es continuaran fent “passos valents per a fer de les escoles valencianes espais d’igualtat i llibertat”. Ací ha recalcat l'”ambiciós” Programa de Coeducació, amb accions per valor de més de 67 milions i que incideix en la introducció de la “perspectiva de gènere perquè les xiquetes no siguen discriminades de cap manera i a les aules no es repetisquen estereotips masclistes”.
Igualment, s’ha referit a les infraestructures i ha comentat que en els pròxims quatre anys es preveu una inversió de 1.000 milions, 429 d’ells per al 2020. A més, es preveu eliminar “per fi” el fibrociment d’aquestes construccions durant la primera part de la legislatura.
En el torn de preguntes, al conseller se li ha demanat la seua opinió sobre les paraules de la ministra Isabel Celáa, qui va afirmar que l’elecció dels centres no és un dret recollit en la Constitució. Sobre aquesta qüestió, el dirigent autonòmic ha assenyalat que comparteix eixa visió i que li ha “sorprés la sorpresa per aquestes manifestacions, ja que el que diu la ministra és el que diu la Constitució”.
Sobre les polítiques de la Conselleria cap a la xarxa concertada, Marzà afirma que consisteix a “dignificar tots els que treballen en ella i el seu alumnat amb major qualitat, com s’ha fet amb Xarxa Llibres, baixant ràtios, posant-nos al dia en els retards que se’ls devien o amb més professionals per a millorar l’atenció educativa”. Tot això, ha precisat, “amb ordre, ordenant allò que no estava ordenat i decidint que no es pot pagar per un servei públic si ho paga el conjunt dels valencians”.
Ha afegit que els concerts tenen sentit “on no hi ha suficient oferta” i ha apuntat que durant la seua etapa hi ha 65 aules concertades més. “Sembla que és una desfeta, però hi ha 65 aules més perquè fan falta. I si no fa falta, com en batxillerat, on no es va quedar cap xiquet sense plaça, no concertem”, ha postil·lat.
Ja en matèria cultural, el conseller ha explicat els dos grans eixos d’actuació: “La democratització d’accés a la cultura per a tota la societat, i l’enfortiment dels sectors culturals i creatius en ampliar les ajudes a les empreses culturals i en assegurar la presència valenciana en fires i festivals estratègics de cada subsector, que propicien els contractes tant amb empreses valencianes com internacionals”.
El també responsable d’Esport de la Generalitat ha agregat que l’administració està “projectant el nostre territori com a ‘Comunitat de l’Esport’ per les grandíssimes condicions que tenim”.
