No caben ambigüitats ni peròs quan parlem de la llibertat dels pobles a decidir el seu futur. Cal ser clars, parlar sense embuts ni pors i demostrar que els valors democràtics són, necessàriament, els bastiments amb què les institucions públiques han de poder garantir el benestar de la societat que ha escollit els representants que les gestionen. En el cas del procés català, l’escenari és diàfan: Catalunya sí que ha respectat els valors democràtics de què parlem, l’estat espanyol, no. Clar, rotund, però sobretot honest, perquè el que ningú podrà negar ara per ara és que el govern espanyol, amb el suport “tumultuari” de la gran majoria del parlament que encapçala, s’ha entestat a fer servir l’estratègia de la força davant una resposta intel·ligentment pacífica, i això, a no massa tardar, li ha de passar factura d’alguna forma.
Aquest 1 d’octubre del 2017 passarà a la història per raons que ara mateix no som capaços d’anticipar. És ben cert que la possibilitat d’una votació que oferisca les garanties necessàries per a ser vinculant és molt complicada, perquè el govern espanyol ho ha impedit, i cal recordar-ho sempre, manu militari. Una tendència que s’ha anat intensificant per acabar ara mateix amb un desplegament de les forces de l’ordre espanyoles absolutament aberrant per tot el territori català; un poder judicial embogit repartint càrrecs i multes a representants de les institucions catalanes i amenaçant els agents de la societat civil mentre els acusa de sediciosos; uns ciutadans espanyols enagenats arengant les forces de l’ordre a fer el que calga per restablir un ordre que només el govern espanyol ha alterat amb la seua decisió… i no oblidem tampoc que han ubicat el seu particular “Piolín” de Troia al mar i han intentat posar tanques al cel, inaudit.
Però malgrat aquest desmesurat esforç, no han pogut alterar la resposta pacífica de bona part d’una societat catalana realment preocupada per un futur dins de l’estat espanyol que no els beneficia en absolut. El soroll mediàtic i la desmesurada resposta del govern espanyol, com acostuma a passar, han silenciat la vertadera raó del procés: escoltar la voluntat de tot el poble català sense cap tipus d’excepció ni discriminació, però això, que des d’una perspectiva realment democràtica hauria de ser un procediment normal, ha restat arraconat, discriminat… fins i tot condemnat.
Passe el que passe, Catalunya ha guanyat un procés que ha gestionat amb una ferma, serena i pacífica resposta. Ha combatut la repressió amb un ampli somriure, ha mostrat clavells a les armes i ha sabut transformar les agressions en una enconada esperança que no s’acabarà mai.
