Fa uns dies assistírem de nou a una demostració més de l’actitud de les forces de seguretat de l’Estat, en concret per part de la Guàrdia Civil, davant la resta de manifestacions culturals que formen part de l’estat. Fugint d’eufemismes forçats, la nostra llengua molesta l’Estat espanyol i, com sempre han fet, fan servir tots els mètodes que calguen per a evitar que es propaguen. No defugirem el fet que aquesta manera de fer els ha servit per a, entre altres coses, produir en el valencianoparlant una sensació que alguna cosa no està fent bé quan parla amb un usuari del castellà. Arguments recurrents són la falta d’educació, el respecte o, en alguns casos, la prevalença de la llengua hegemònica (castellà) sobre la resta.
Obviarem parlar del dret a parlar la nostra llengua al nostre territori perquè és sobradament conegut aquest argument. Ens interessa ara mateix defensar el fet normal que ha de suposar per a un parlant expressar-se mitjançant la llengua que li és pròpia, perquè en té dret, però sobretot perquè se sent més còmode fent-la servir. L’argumentari caspós de l’educació i altres necieses el deixarem per a aquells que continuen pensant en un imperi més que en un estat multinacional i multicultural que, a pesar seu (i nostre), és el que tenim actualment.
Hem deixat passar uns dies per a observar amb calma les diferents actituds que produeix un atac tan agressiu com, malauradament, freqüent. De fet, res se’n parla des del rovell de la península, potser ni n’han sentit a parlar. Només unes declaracions del líder de Podemos de suport al seu company de partit i poca cosa més. Al nostre país, una defensa fèrria del conseller d’Educació, Vicent Marzá, hauria d’haver tingut el suport explícit del president, Ximo Puig, i de la vicepresidenta, Mónica Oltra, quan la llengua pròpia de la nostra gent és atacada i més quan es discrimina un regidor d’un ajuntament valencià, ja que es tracta d’un afer que no correspon solament a Educació sinó que afecta de forma transversal tota la Generalitat Valenciana, que considerem que ha de fer del valencià i de la igualtat lingüística una prioritat de tot el Govern i Pacte del Botànic.
És significatiu també el fet que una vegada més siguen les forces de seguretat espanyoles les que vulneren la llei i no siguen capaços d’entendre una llengua que apareix a la Constitució que ells haurien de defensar. Tot plegat, és un pas més per a plantejar-nos si cal que una força tan arrelada històricament a uns plantejaments castrenses i espanyolistes haja de vetllar per la seguretat al nostre territori. Cal exigir al delegat del govern estatal, al sr. Moragues, que complisca i faça complir als funcionaris de l’Estat que treballen al nostre territori tota la legislació autonòmica, estatal, europea i internacional que regula els drets lingüístics. No pot ser que el delegat del govern actue en contra de la nostra llengua davant dels cartells de trànsit si són escrit únicament en valencià ni que siga corresponsable de l’actitud antivalenciana d’uns funcionaris Guàrdies Civils sota la seua competència.
Comptat i debatut, la discriminació que va patir el regidor de Podem a l’Ajuntament de Gata de Gorgos és un episodi més de l’actitud espanyolista davant tot allò que ells consideren dissonant. La concessió que no van tenir més remei que acceptar a la Constitució del 78 per a les nacions històriques obligades a formar part de l’Estat és una xacra que arrosseguen com una enorme creu en la seua agonia nacionalista (que ens perdonen la metàfora) i, per això, no dubten de mostrar la seua continguda força contra els qui, amb normalitat, es volen comunicar amb el seu vehicle natural.
No aconseguirem mai una dosi justa de llibertat si no som capaços de defensar les nostres diferències, i en això estem.
