VALÈNCIA. Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat al·legacions als projectes de regeneració de les platges del Saler i del tram de costa entre el port de Dénia i la desembocadura del riu Girona. L’organització demana que es retiren els projectes pel seu gran impacte social i ambiental.
Els projectes comporten la deposició de 3 milions de metres cúbics d’arena de forma artificial i la construcció d’una sèrie d’espigons perpendiculars a la costa; actuacions que, segons adverteix l’organització en un comunicat, “s’ha demostrat que no regeneren les platges i que no tenen garantia de durabilitat”. Per contra, “transformarien el litoral i el fons marí, amb un gran impacte social i ambiental”.
Ecologistes en Acció assegura que “a més de la despesa de més de 40 milions d’euros que pocs anys després acabarà diluint-se en el mar, els projectes suposaran un perjudici greu per al nostre sector pesquer més sostenible en afectar la flota costanera, ja que suposarà la desaparició de la base de l’ecosistema marí”. Així mateix, “les actuacions poden afectar hàbitats i espècies d’interés com són els prats de posidònia oceànica i l’anguila, espècie en perill d’extinció”, afegeix el comunicat.
Arena de Sueca i Cullera
Entre els aspectes més destacats de les al·legacions, hi ha la petició de la retirada dels projectes per ser “una despesa continuada que no preveu mesures mitigadores de l’arrel del problema”. Segons aquesta entitat, “els projectes no solucionen el problema” i “els temporals retornaran l’arena al mar, com demostra l’experiència de la majoria de regeneracions de platges dutes a terme”. L’arena procedeix d’un jaciment submarí situat a uns 10 km de la costa valenciana entre Sueca i Cullera, davant del LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona d’especial protecció per a les aus) de l’Albufera de València, amb una extensió de 26 km2 i una profunditat d’entre 60 i 80 metres.
El principal impacte directe és el dragatge de la primera capa de sediment, que és on s’alberga la fauna que serveix d’aliment a peixos i crustacis d’interés pesquer. “Això, segons estudis internacionals, pot afectar de forma permanent o molt duradora la pesca que es realitza en aquesta zona”, alerten els ecologistes.
De la mateixa manera, lamenten que el projecte no avalua l’afecció al LIC marí de l’Almadrava, a Dénia, que alberga un gran escull-barrera d’interés excepcional. L’àrea protegida queda a una distància d’entre 100 i 50 metres d’un espigó que projecten construir en la punta del Molins de 340m. Tampoc s’ha tingut en compte el projecte d’ampliació d’eixe LIC marí que inclouria la zona d’actuació, agreguen.
Canviar l’estratègia
Els ecologistes recorden que històricament la línia de platja anava guanyant terreny al mar. Les causes que impedeixen en l’actualitat la sedimentació natural i la recuperació del terreny després dels temporals és l’artificialització de la costa, amb la construcció de dics i preses i la detracció de tots els cabals ambientals en els rius, la urbanització dels cordons dunars i la construcció de ports, passeigs marítims i espigons.
Per això, proposen canviar l’estratègia en la lluita contra l’erosió eliminant les actuacions d’alimentació artificial i incloent mesures que atallen el problema en origen. Per exemple, la renaturalització del litoral, que permetrà a la costa adaptar-se als canvis originats pel canvi climàtic.
