Les Illes desconegudes de les quals parlà Raul Brandão en 1926 ja no ho són tant. Igual que a la resta de Portugal, les Açores han experimentat un augment exponencial del turisme els darrers anys. Entre els visitants d’aquest estiu, jo mateix vaig visitar la capital, Sao Miguel. Les plaques africana, americana i eurasiàtica s’ajunten per a produir un arxipèlag volcànic en meitat de l’Atlàntic. La vegetació és exuberant i conquesta de verd el sòl negre. Els nombrosos llacs reflecteixen diferents llums entre parets d’arbres. I va ser veient Sete Cidades, la vista més famosa de l’illa, rodejat d’un riu de visitants, quan es materialitzà el Flygskam, o vergonya de volar. No va ser un pensament únicament associat als enormes impactes ambientals de l’aviació, sinó també, a l’impacte d’un sector que devora i canvia territoris. El consum de paisatges, localitzacions i cultures de forma massiva les degrada i modifica, igual que a les societats que les habiten. La conclusió semblava clara, els meus desitjos de com viatjar haurien de canviar, el plantejament ja fet, havia de tornar-se més coherent amb les accions.
Tornant ací, el debat de l’estiu ha estat probablement el de l’aplicació o no de la taxa turística. Mentre la patronal d’hotelers clama al cel amb els impactes negatius d’una taxa, la ciutadania sufragava amb els seus impostos els impactes que milers de turistes generaven als seus pobles i ciutats. Un informe fet per la fundació Nexe assenyalava que la taxa no afectaria el turisme. Els exemples de ciutats europees o casos a altres comunitats autònomes demostren que no hi afecta, aleshores per què eixa reticència? L’altra batalla ha sigut la dels drets laborals. Com pot ser que amb xifres rècord any rere any, les condicions laborals de les persones treballadores al sector turisme continuen sent nefastes? Les vagues de Ryanair o les Kellys, encara no tindre el mateix ressò, són també una bona mostra de la necessitat d’aplicar solucions a escala institucional.
Però, podem seguir parlant de turisme sense ser conscients dels impactes que genera sobre el planeta? El turisme és intocable en l’economia actual, però causa ja el 5% de les emissions globals predominantment associades al transport. No és lògic alegrar-se de l’augment d’arribades als aeroports valencians i tirar-se les mans al cap de l’augment de nits tropicals mentre esperem a l’aeroport un vol intercontinental. Com si no hi haguera una correlació.
Necessitem canvis en el sector, és innegable. I dues grans vies complementàries apareixen, les lleis i normes comunes i els anhels individuals. Per una banda, són necessàries lleis com la taxa turística, deixar de subvencionar línies aèries o inclús el plantejament de quotes. Per altra banda, un canvi en els desitjos i actituds individuals del que la societat actual considera unes bones vacances. L’avió que creua el planeta, les visites de cap de setmana a una ciutat europea… La desconstrucció de les concepcions del turisme actual. Sense eixe canvi en la concepció de les vacances i els viatges la societat no serà capaç de demanar i posar en l’agenda pública la necessitat de la transformació radical de les formes de turisme. En canvi, sense l’acció governamental no serà possible la construcció d’un model sostenible de futur.
En eixa correlació entre institucions i canvis en les concepcions de la societat civil caldrà plantejar-se la reestructuració d’una indústria responsable de la crisi climàtica. A més, el canvi radical haurà de donar solucions a les creixents desigualtats econòmiques que es donen. Perquè com ja opinava Brandão en 1924 al voltant del turisme a Madeira, “este cava més fondo” la separació entre les classes superiors i la resta.
