VALÈNCIA. L’associació de directius i empresaris de la logística, Propeller Valencia, ha encarregat un informe a la Universitat Politècnica de València (UPV), per a analitzar l’impacte de l’ampliació nord del Port de València i de l’accés nord a la infraestructura. Segons han explicat, l’objectiu de l’elaboració d’aquest document és contrarestar les crítiques a aquesta ampliació “amb arguments” objectius.
Així ho ha explicat el president de Propeller Valencia, Pedro Coca, en una trobada amb els mitjans de comunicació en què ha estat acompanyat del vicepresident de l’organisme, Alfredo Soler, i d’altres empresaris de la logística portuària. L’estudi –la CEV, l’Autoritat Portuària de València i la Cambra de Comerç– ja ha començat a elaborar-se i des de l’associació estimen que cap a setembre es faran públics els resultats.
Pel que fa a l’ampliació nord, Coca considera que és “el projecte estrella dels 10 anys vinents”, ja que s’invertiran vora 1.400 milions d’euros. Consideren que serà fonamental, junt amb l’accés nord, per a descongestionar tant el port com els accessos, i per a aconseguir un major increment en l’arribada de mercaderies. Per al president de Propeller és “absurd” que un dels principals ports d’Espanya, com és el valencià, “tinga només un accés” i més quan s’escometrà l’ampliació nord, el projecte de “major capacitat inversora fins hui”.
En aquest sentit, els empresaris de la logística han apuntat que consideren que l’ampliació del port anirà acompanyada de l’accés nord –una infraestructura envoltada de polèmica per l’impacte mediambiental que tindrà, en especial sobre l’horta de València–. En cas contrari, han avisat, quan l’ampliació nord del Port de València entre en la segona fase, això és, a partir del 2025, la V-30 i la Pista de Silla arribaran a un nivell de “bloqueig màxim” i el trànsit en aquestes carreteres es quedarà “aturat”, ja que amb la nova terminal portuària es preveu que “el volum de trànsit es duplique”.
A més, han explicat que amb l’ampliació nord i la ZAL, el port de València ja no pot créixer més, i que les ampliacions passen per Sagunt i, en concret, per Parc Sagunt II.
Coca ha explicat que els grans ports internacionals ocupen una extensió més gran que la que hi ha entre València i Sagunt. No obstant això, consideren que perquè el binomi entre els dos ports funcione, cal una bona connexió ferroviària entre les dues localitats. En la mateixa línia, han advocat per donar un impuls al Corredor Mediterrani.
El ferrocarril, l'”assignatura pendent”
Dins de la reivindicació d’aquesta infraestructura, han insistit en la necessitat de fer la plataforma intermodal en l’estació de la Font de Sant Lluís i establir un conveni perquè siga també una plataforma per a mercaderies. A més, Coca ha insistit que el que existeix ara “no és Corredor Mediterrani”, perquè aquest ha de constar d’una doble plataforma amb doble via –per a mercaderies i passatgers–.
El president de Propeller València creu que el trànsit per carretera ha de “reordenar-se per a trobar el seu acomodament natural en una nova etapa logística”, de fet, la carretera sempre ha tingut una “resposta més àgil” que el ferrocarril, que ha de “sacsejar-se la pols”.
Al seu entendre, tant el tren com el camió són “imprescindibles” i en aquest nou context apunta al fet que la càrrega per carretera “es posicione en curta distància” mentre el tren s’use per a llargs recorreguts. I és que des del seu punt de vista, el ferrocarril és una “assignatura pendent” a l’Estat i sense la doble plataforma, “la capacitat real es veurà sobrepassada”.
Coca s’ha mostrat “convençut” que les navilieres seran les que espenten el transport ferroviari de mercaderies. I és que, com ha assenyalat Soler, les deu grans navilieres controlen el 80% del trànsit marítim estan aprofundint en una política d’empresa “vertical” amb l’objectiu de “controlar totes les baules de la cadena fins al final, el 100%”.
Plans del Propeller
Pedro Coca ha assenyalat que un dels seus principals objectius a curt termini és col·laborar per a potenciar la formació professional i ha defensat la creació d’un centre d’estudis prop del port perquè els estudiants estiguen en contacte permanent amb les empreses. Tot i que han explicat que no tenen capacitat per a fer-se càrrec d’un curs d’FP, sí que han mostrat la seua disposició a col·laborar amb els centres educatius i ‘influir’ en el pla d’estudis perquè aquest s’adapte a les necessitats de les empreses.
També han reconegut que estan “preocupats” per millorar l’eficiència i la sostenibilitat ambiental. En aquesta línia han destacat que volen ser “solidaris amb l’entorn”. Així, també han presentat el projecte Aportem, que porta 5 anys en funcionament i s’encarrega de la Responsabilitat Social Corporativa. Així, “amb un pressupost ínfim” treballen per a reduir la generació de residus de plàstic en les empreses portuàries i, a més, ofereixen material esportiu a les escoles, així com desdejunis i berenars i altres projectes solidaris.
