VALÈNCIA. Mentre el requisit lingüístic previst en remodelació de la Llei de Funció Pública continua sense arribar, Dénia (la Marina Alta) s’avança i aplica la seua pròpia versió per a demanar als nous treballadors de l’Ajuntament l’acreditació del valencià.
En concret, l’exigència de l’acreditació entrarà en vigor el juliol del 2020 i es demanarà només als casos de promoció interna o a les persones que es presenten per a cobrir noves places. També variarà el nivell de coneixements requerit en funció del càrrec al qual s’aspire.
D’aquesta manera, mentre que en la majoria de casos tan sols serà necessari el grau oral o elemental, el personal que treballe amb més exposició al públic haurà d’acreditar el grau mitjà i, aquells que accedisquen al departament de Normalització Lingüística, el superior.
L’oposició, contrària al requisit
El PSPV va fer valdre aquest dijous la seua majoria absoluta en el ple municipal per a aprovar la norma, que va rebre el suport de Compromís i el rebuig dels regidors del PPCV, Ciutadans i Gent de Dénia.
De fet, els populars van deixar entreveure durant el debat que la norma podia considerar-se “inconstitucional” perquè provocava “discriminació” en els processos de selecció, davant la qual cosa l’alcalde, Vicent Grimalt, els va instar a acudir als tribunals.
Preguntat per aquest diari, Grimalt ha explicat que la iniciativa s’ajusta a la llei i que la retòrica del PPCV es limita a una qüestió de posicionament polític. Encara més, ha posat l’exemple d’altres municipis com Ontinyent, Gandia o Xirivella que ja aplicaven el requisit lingüístic. “Allà on s’ha acudit als tribunals, les sentències han donat la raó a l’Ajuntament”, comenta.
Per la seua banda, la regidora del PPCV Maria Mut confirma que estan “estudiant” la possibilitat d’acudir als tribunals no només perquè l’Estatut i la Constitució ja contemplen la cooficialitat de la llengua i no és necessari un requisit en tant que els ciutadans “ja tenen el dret i deure de conéixer ambdues llengües” –i tot el món parla valencià a Dénia, afegeix–, sinó també perquè consideren que no s’ha realitzat el procés de negociació reglamentari en la realització de la norma.
A més del PPCV, la resta de partits de l’oposició consideren que s’ha d’entendre l’acreditació del valencià com un mèrit, mai com un requisit, però el govern municipal defensa que la ciutadania té dret a adreçar-se i a rebre resposta tant en valencià com en castellà, per a la qual cosa es fa necessari el requisit.
Dénia s’avança a la llei autonòmica
Amb aquesta decisió, Dénia se suma a la llista de pobles que han passat al davant al govern i han decidit aplicar el requisit lingüístic en l’administració local, a esperes que la Llei de Funció Pública que ha de regular-lo al conjunt del País Valencià s’aprove.
Tot i que la norma havia d’haver-se dut a terme durant la passada legislatura, finalment es va quedar al calaix a l’espera de les noves eleccions. Ara, amb una renovada majoria parlamentària del Botànic i amb Gabriela Bravo repetint al capdavant de la Conselleria de Justícia, s’espera que siga finalment aprovada.
No obstant això, l’entrada en vigor del requisit lingüístic no deixa de trobar entrebancs. L’últim va ser la decisió de Bravo d’eliminar la seua aplicació automàtica de l’avantprojecte de llei per a definir-la en el futur reglament, encara per elaborar.
Aquest moviment va ser justificat en l’informe del Consell Jurídic Consultiu sobre l’avantprojecte de llei, que detectava “incoherències i contradiccions jurídiques” en els terminis d’aplicació del requisit i instava a unificar-los.
Compromís, per la seua part, no va quedar satisfet amb aquesta explicació, ja que entén que l’informe no era contrari a l’aplicació automàtica, sinó que havia sigut interpretat així per la Conselleria de Justícia “i exigia el que s’havia acordat en el pacte del Botànic”.
