SAN FERNANDO DE HENARES. L’exministre d’Economia Luis de Guindos ha dit aquest dimarts en el judici per l’eixida a borsa de Bankia, que va tindre lloc al juliol de 2011, que aquesta entitat era “el cas més problemàtic del sistema bancari espanyol”, amb una enorme exposició al sector immobiliari i una de les seues filials, el Banc de València, intervinguda per l’Estat.
De Guindos, actual vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser titular d’Economia entre desembre del 2012 i març del 2018 i declara com a testimoni per videoconferència des de Frankfurt a sol·licitud de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), sindicat de les antigues caixes que exerceix l’acusació popular.
A preguntes de la fiscal Carmen Launa, De Guindos ha explicat que “des d’un primer moment” es va reunir amb el governador i el subgovernador del Banc d’Espanya, Luis María Linde i Fernando Restoy, respectivament, en relació amb Bankia, que “a vegades ens oblidem, però era el cas més problemàtic del sistema bancari espanyol”.
En un moment en què “Espanya estava a punt de ser rescatada, a la vora de l’abisme”, Bankia era una entitat sistèmica, amb una exposició enorme al sector immobiliari i “enormes” necessitats de liquiditat del BCE, amb l’agreujant que una de les seues filials, Banc de València, havia sigut intervinguda; tot això eren “factors d’alarma de la situació del sistema financer”.
L’objectiu “número u” del ministre d’Economia en eixe moment, ha assegurat, era evitar el col·lapse; l’Estat va prendre el control del 100% de la matriu de Bankia, Banc Financer i d’Estalvis el 9 de maig de 2012 i va procedir a la substitució de Rodrigo Rato, al qual la Fiscalia Anticorrupció acusa d’estafa als inversors, per José Ignacio Goirigolzarri.
Segons ha relatat, el Banc d’Espanya el va fer partícip de la “situació de dificultat”, agreujada per un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) que assenyalava Bankia com “l’entitat més gran i sistèmica i la que més efectes negatius i contaminants podia tindre sobre la resta del sector”. El decret llei de reestructuració del sistema financer aprovat al febrer del 2012 “podia no ser suficient”, ha aclarit, donades les grans necessitats de capital que mostraven els bancs i caixes.
El govern espanyol ja havia informat que hi havia un problema en la valoració dels crèdits immobiliaris que en un primer moment va afectar els actius dubtosos i després, ja al maig, també actius que no estaven subjectes a morositat.
