Els valencians i els catalans compartim alguna cosa més que la llengua o la pertinença a un territori. Compartim elements festius vius que han evolucionat i adaptat a dintre del mateix. Un llegat cultural viatger que ha anat modificant-se contagiat pels diferents moviments d’anada i tornada.
Les muixerangues, com els castells, tanquen valors com la coneixença del comportament, hàbits i estils de vida d’un poble. Comprendre per què una societat té entre els seus costums posar els peus damunt els muscles d’un company/a ens ha d’ajudar, entre altres coses, a conèixer-nos i a valorar-nos. Així mateix, a prendre consciència que la coordenada compartida al llarg del temps ens val per continuar un camí comú.
L’anomenat Ball o Dansa de Valencians és l’element que en aquest cas ens permet buscar l’arrel compartida de les actuals danses. No és gens fàcil esmicolar els actuals castells i muixerangues per saber què queda d’aquell antic ball o quant de castell tenen avui les actuals muixerangues, en aquest viatge d’anada i de tornada (ús de la faixa, tècnica dels tres passos, noms de la pinya, pilars aixecats o simplement el fet de pujar descalç, per nomenar algunes incorporacions castelleres al món de les muixerangues). Però, siga com siga, és obvi que una dansa que es realitza, amb les seues diferents formes, en 46 de les nostres comarques, és alguna cosa més que el fruït d’una casuística, és una autèntica dansa nacional.
