Tercera part
Encara més, no representa cap anomalia que la vella faça crits a un negret perquè quasi davant els seus morros el xicon està pixant en un fanal, cosa que pot produir un curtcircuit. Quin poca vergonya que ni es posa roig ni res, menut ferrabràs! Per descomptat tampoc se’n posen els gossos que orinen baixos de portes, parets o fanals… Ni el xicon negre ni qualsevol propietari de gossos es posa roig davant mirades de la gent: com si l’assumpte els relliscara, quina colla de desvergonyits! La dona deu creure que mai no ha vist el negret, és clar que no se li pot demanar el DNI però potser alguna volta un policia li hauria de demanar la identificació o els agents cívics haurien de marmolar als propietaris, però res xe, res, cosa que indica que també passen. És el súmmum que es diga que es gasta més diners amb gossos que amb immigrants… En el passeig troba una altra persona que passeja una tortuga. Vinga, deixa-la anar. Potser, ara, va i la tira a l’estany enmig dels ànecs.
La diferència és que la vella porta gos com els altres però el seu animalet fa les necessitats on correspon i no en qualsevol punt. També troba un jove que ve mig corrent, i amb els pantalons sense posar-se bé la corretja i sense lligar-la, també porta els calçotets al revés, tan fins i blancs que sembla que se li vegen els testicles. Quina vergonya, senyor, a saber que estaria fent! De debò que a ella no li fa gens de gràcia.
Mira, Sílvia, quina novel·la eixiria, eh! I tu diràs que què té a veure aquest personatge en el ‘plot’, més aïnes sembla un pegat. Et poses de mal humor si et prejutgen abans d’hora dient que la novel·la no val res quan de fet tu no et creus millor del que ets: això diu molt de tu. I la veritat que no fas pinta de despreocupada ni fas cas dels que diuen que una dona com tu sense gos no és una dona ‘cuqui’. No t’imagines a tu mateixa en una quedada de gossos ni et veus com una dona que s’atura a parlar amb una veïna que li diga: “No som res!” El gos meneja la cua i lladra unes quantes voltes, la veïna, sense traductor Google, el tradueix: “Això ho seran vostès, jo sóc un gos, de classe alta!”. Ai Déu meu, em dius que tu no pots perdre el temps per sentir que una altra veïna et diga que el seu gosset desxifra codis i l’alerta contra el que és infame i roí… només li falta saber fer l’amor. Se suposa que… No ho aclareix amb qui… És gairebé tan bo com era el marit, continua eixa dona, que només vol que comunicar-se amb el gos. I, sense preguntar-li res, torna: jo estava farta de servir-lo i ara faig el mateix amb el gos. Graciós? Creu-t’ho!
Digues-me que les dones eixes estan ben tocades del perol. Segur que tu treus punta per una novel·la super original. Tu diràs que tens informació suficient, i pots donar una novel·la gradualment, d’acord? I creu-te que és més original que les novel·les negres o les històriques que sovint copien…
Em fas esclafir de riure quan vols fer una novel·la amb multi perspectivisme. Visions, sovint contradictòries, que canvien segons el narrador i que hauràs de relligar, si de veritat ets capaç de fer-ho de manera coherent i sense embolicar-te procurant que cap de les dues opcions t’influencie en excés… Uf!
Continuarà…
