Tercera part
No haurà demanat permís per pegar-li. Tampoc es disculparà per haver-ho fet. Tanmateix, no estaran per perdre temps. Trauran paquets de Winston i ampolles de whisky. No beuran unes simples copes. Més aïnes a muntó. Es despullaran. Damunt terra, ella s’encamallarà i ell la muntarà: fotran amb desmesura. Ella embogirà mossegant-lo en qualsevol part i esgarrapant-li els braços ben musculats, com quan era gladiador: filets de sang els cobriran i relliscaran lentament per un cingle fins al fons. A ella se li transfigurarà la cara com en les lluites a la sorra del circ: els ulls miraran amb violència, s’enduriran les faccions de la cara: el combat, encara que de l’amor.
—Ets un fill de puta perfecte —li dirà perquè de sobte tot li semblarà bonic.
Ell no s’excusarà, conscient que no valdrà la pena dir-li que ara i adés el provoca, tot per la seua altivesa que el desafia: a tothora exercint l’autoritat. Encara que li sabrà greu, no li regalimarà llàgrimes i, més d’una volta, no sabrà què fer ni on ficar-se davant dels dits marcats a la galta. En canvi, ella no estarà emprenyada per la bufetada, ni sentirà rancúnia. Recorrerà a transgredir la normalitat com en temps dels romans i es mostrarà indiferent a la bufetada. D’un salt, s’aixecarà de terra, com si alçara el vol. Amb empenta, trepitjarà ben fort i travessarà nua l’habitació i es deturarà enfront d’una calaixera per treure’n un regal. No es depilarà les cames. Com mai. En canvi, asseguda en les vores d’alguna cadira i amb l’esquena ben dreta es maquillarà davant l’espill, que li tornarà una cara amb faccions de felicitat, sense rastre de la bufetada. Taral·lejarà Rolling in the deep mentre es posarà un vestit comprat a Anglaterra. Ell es posarà texans i, en acabant, traurà el Ford Mustang del garatge. L’esperarà. Se n’aniran a sopar a un restaurant amb pretensions. El vent d’una finestra del cotxe, una mica oberta, li bellugarà els cabells com branques de desmais.
Continuarà…
