VALÈNCIA. L’ens gestor que es va preveure en la primera proposta del sector agrícola sobre la llei dedicada a l’horta valenciana ja és una realitat. Aquest dimarts, la consellera d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Mireia Mollà; l’alcalde de València, Joan Ribó, i el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, han signat el conveni de constitució del Consorci del Consell de l’Horta, integrat per les tres institucions i que té com a principal objectiu la recuperació de l’horta valenciana. La signatura, que ha tingut lloc en l’Agromuseu de l’Ermita de Vera, és el primer pas per a establir les bases per a la protecció del territori agrícola.
Aquesta entitat, que compta amb el suport dels consistoris d’altres municipis i del sector agrícola, estava previst en la Llei de l’Horta aprovada el passat febrer del 2018, però no va ser fins abril d’aquest any quan el ple del Consell va donar llum verda a la creació de l’ens. La constitució d’aquest organisme és el pas previ a la creació d’un consell executiu que s’encarregue de dur a terme les mesures proposades per la Llei de l’Horta, alhora que acabe de donar forma al Pla de Desenvolupament Agrari per a definir el model agrícola que s’espera per a l’àrea metropolitana de la ciutat.
Segons ha explicat la consellera, aquests nous òrgans es constituiran a finals d’any, on també es determinarà la dotació pressupostària. En principi, el percentatge inicial de participació dels membres serà d’un 55% per a la Generalitat Valenciana, d’un 36% per a la Diputació de València i d’un 9% per a l’Ajuntament de València.
“A partir d’aquest any podrem gaudir d’una ferramenta imprescindible per a dotar València i el conjunt de l’àrea metropolitana del seu pulmó verd, dels cultius i del desenvolupament de la terra”, ha destacat Mireia Mollà. La consellera ha assegurat que l’impuls polític i la dotació econòmica faran possible que la llei no es quede únicament en la persecució d’uns objectius, sinó que “la recuperació de l’horta es convertisca en una realitat”.
La constitució d’aquest Consorci del Consell de l’Horta permet establir una premissa per a desenvolupar les mesures concretes de la llei. Una d’elles, per exemple, inclou la protecció del sòl agrícola perquè no puga requalificar-se per a destinar-se per a altres usos. En la mateixa línia, la consellera ha assegurat que podran posar-se en funcionament totes aquelles terres que no es cultiven: “No volem que queden terres abandonades, sinó que volem una horta viva, que passe a disposició dels agricultors i dels joves que s’introdueixen en l’agricultura”. Així mateix, una de les altres voluntats de les tres institucions és potenciar una marca pròpia dels productes de l’Horta.
Aquesta identitat pròpia de l’horta valenciana és precisament el que ha destacat l’alcalde de València, Joan Ribó. De fet, l’alcalde ha volgut recordar la inauguració del CEMAS del passat dilluns per a potenciar els productes propis i de proximitat. “L’alimentació implica potenciar l’horta i la cultura mediterrània”, ha destacat. Per a recuperar la producció dels camps, ha continuat l’alcalde, “cal treballar perquè l’horta tinga el dinamisme amb què va comptar”; això sí, aplicant les tecnologies que estan a l’abast en l’actualitat. Ribó s’ha mostrat esperançat que a finals d’any les tres institucions puguen posar-se a treballar en aquesta entitat, que tindrà la seu en l’Alqueria dels Moros.
El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, també s’ha mostrat satisfet que la proposta es materialitze en un “primer pas real” i ha volgut agrair la col·laboració entre les tres institucions per a signar el conveni. Tot i això, ha assenyalat que queda molt treball a fer: posar en marxa el consell executiu i les mesures concretes per a dinamitzar l’horta.
Proposta de modificació de la Llei de l’Horta
A més, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat proposarà modificar la Llei de l’Horta Valenciana per a agilitzar la recuperació de terrenys i edificacions degradades. La finalitat d’aquesta iniciativa és avançar en la declaració dels Enclavaments de recuperació dels camps que estan recollits en el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta. Així, la Conselleria proposa limitar a cinc anys la possibilitat d’instar a la declaració d’un terreny com a enclavament, i tres per a la seua execució.
Aquests enclavaments són instruments urbanístics que recull la Llei de l’Horta per a la recuperació de terrenys degradats d’horta on existisquen edificacions en mal estat de conservació o soleres d’antigues edificacions. D’aquesta forma, es podrien rehabilitar les construccions d’aquests terreny amb un màxim de superfície fixada en un terç de l’enclavament, pel què s’haurien de mantenir com a mínim els altres dos terços com a horta recuperada i cultivada. En el cas dels enclavaments sense edificació, la màxima superfície edificable és del 10%.
