VALÈNCIA. La decisió de Compromís, anunciada aquest dilluns, de concórrer a les eleccions del 10N de la mà de Més Madrid ha traslladat ara el focus mediàtic a altres formacions d’arreu de l’Estat, que es plantegen a hores d’ara la seua integració en la plataforma confederal que es pretén bastir. Així, l’atenció passa de la coalició valencianista a partits d’altres territoris, com ara Galícia i Aragó.
No és la primera vegada que Compromís aposta per una plataforma que incloga formacions d’altres territoris de l’estat espanyol. En aquest sentit, ja es van presentar com a Primavera Europea el 2014 i com a Compromís per Europa el 2019. No obstant això, en aquesta última ocasió els resultats no van ser fructífers i el candidat de la coalició valencianista, Jordi Sebastià, no va aconseguir els suports necessaris per a esdevindre eurodiputat. Amb tot, els partits que han format part d’eixes enteses a Europa són els companys preferents per a compartir aquest nou viatge.
En el cas de Galícia, En Marea, formació que fins ara havia concorregut junt amb Podem sota la marca d’En Comú, ja ha obert la porta a una col·laboració amb el partit d’Errejón i Compromís. De fet, el portaveu de la formació, Luís Villares, va assegurar aquest dilluns que seria “molt interessant” arribar a un enteniment.
Villares també va deixar veure el malestar del seu partit pel fet que no es van sentir representats en les recents negociacions per a la formació de govern a l’estat espanyol, malgrat que la diputada de Podem per Pontevedra Yolanda Díaz formara part de l’equip negociador.
El cas d’En Marea guarda certs paral·lelismes amb el de Compromís, ja que el sector del Bloc sempre ha recelat que els diputats valencians de Podem al Congrés obeïsquen realment els interessos valencians per damunt dels del partit morat, d’implantació estatal. D’altra banda, la formació gallega es va quedar sense representació en les passades eleccions, cosa que veu com un al·licient per a presentar-se de la mà d’Errejón el 10N.
D’altra banda, la Chunta Aragonesista (CHA) també ha deixat clar que la seua “línia prioritària de treball” és buscar una confluència amb Més Madrid, tal com ho va confirmar aquest dimarts el president de la formació, José Luis Soro.
El partit –que igual que Compromís és soci de Podem en el govern autonòmic– no es va presentar a les passades eleccions per a no fragmentar més el vot de l’esquerra, però el fracàs en la formació de govern ha motivat que decidisquen presentar-se per al 10N. Segons ha afirmat Soro, el pacte dependrà que la proposta de coalició siga “acceptable” pel que fa a la conformació de les llistes, l’ordre dels candidats i el programa que s’assumisca.
Compromís va prendre la decisió d’anar de la mà d’Errejón abans de ni tan sols negociar res amb Més Madrid perquè, segons fonts internes, assumeixen que la falta d’estructura de la nova formació al País Valencià l’inhabilita per a realitzar exigències. És previsible que això mateix ocórrega amb la CHA, que considera que tampoc trobarà inconvenients en aquest sentit; és a dir, no creuen que hi haja massa condicionants per part del partit d’Errejón. En qualsevol cas, la formació aragonesista haurà de prendre la decisió en el Comité Nacional d’aquest divendres.
Una altra formació que es planteja concórrer dins d’aquesta plataforma és Equo. En el seu cas, aquest dimecres consultaran les seues bases entre una possible suma amb Errejón, amb Iglesias o en solitari. En el cas valencià, Verds-Equo –la tercera pota de Compromís– ha confirmat que més enllà del que el partit decidisca en l’àmbit estatal, ells continuaran amb l’acord que han assolit junt amb la resta de la coalició.
Adelante Andalucía busca una llista unitària
Al sud encara és una incògnita com resultarà el pols que manté Teresa Rodríguez amb Pablo Iglesias respecte de la candidatura a Andalusia. La líder sorgida del moviment anticapitalista ha anunciat la seua voluntat d’apostar per una llista que es presente sota la marca d’Adelante Andalucía i que aglutine totes les forces a l’esquerra del PSOE, també a aquells que vulguen adscriure’s al projecte d’Errejón.
Una vegada més, les similituds amb Compromís són importants, ja que la intenció de Rodríguez és que torne a haver-hi un grup parlamentari al Congrés d’obediència netament andalusista. Per ara, Podem valora des de Madrid com reacciona a una decisió que ja han pres en l’autonomia i s’espera que hi haja resposta en els pròxims dies. Rodríguez ha anunciat, a més, que l’elaboració de les llistes s’haurà de realitzar “des de les províncies, de baix a dalt, sense imposicions i garantint la pluralitat”.
Més al sud encara, la formació Colición por Melilla –ara mateix líder de l’oposició en l’autonomia– també ha mostrat “interés” a formar part de la plataforma confederal; almenys així ho ha indicat en les últimes hores Joan Baldoví. El partit es va quedar a molt poc d’aconseguir un diputat al Congrés i es planteja poder assolir-lo en el cas d’anar de la mà d’Errejón.
Balears i Catalunya, descartades per a sumar
On ja es pot descartar la confluència és a les Illes Balears, on el potencial soci de Més Madrid, MÉS per Mallorca, ha decidit presentar-se junt amb Esquerra Republicana i MÉS per Menorca sota la marca MÉS Esquerra, una aliança que busca “defensar el sobiranisme i la veu de les Balears a Madrid”.
Tampoc es preveu que Errejón estenga el seu projecte fins a Catalunya, ja que Catalunya en Comú, el partit d’Ada Colau, ha deixat clar que tornarà a presentar-se de la mà de Podem. Tot i que Més Madrid ha tractat d’establir contactes al voltant de la formació de Colau, tot apunta que sense una aliança ferma decidirà no presentar-se en tal de no dividir el vot de l’esquerra.
Per ara, l’estratègia d’aquest experiment confederal que comença a prendre forma és reduir l’abstenció en aquells territoris on hi ha un espai electoral sense ocupar o que es pot mostrar decebut amb l’actuació de Podem i el PSOE durant la fallida formació de govern.
