Fa no molt em va donar per llegir Montserrat Roig. Vaig decidir buscar els llibres a la biblioteca del meu barri. En arribar, però, em vaig trobar un trist prestatge de títols en català. Únicament vaig trobar dos títols d’una escriptora en català i no era Roig, sinó Mercè Rodoreda. Així que em vaig tornar a casa amb les mans buides i el cap ple de preguntes.
No s’ha de generalitzar aquest, un episodi en la vida d’una persona, amb la totalitat de les biblioteques valencianes. Però allò va fer preguntar-me què passaria si no hi haguera biblioteques. Les biblioteques són necessàries. No obstant això, una biblioteca, igual que una escola, no és un edifici amb taules i cadires on poder seure. No és el lloc, sinó la funció que tenen a la societat més enllà de la mera acció de prestar llibres.
En un viatge a Amsterdam vaig poder visitar la biblioteca pública de la ciutat. Permeteu-me dir: uau! És un gran edifici elegant i ordenat amb una col·lecció de llibres impressionants, unes instal·lacions per caure de cul (haureu de permetre’m també aquesta expressió) i un espai per als infants absolutament envejable. La biblioteca més gran d’Europa, ni més ni menys! D’acord que no tothom podem tindre la biblioteca més gran d’Europa (la competició seria inabastable i curiosa, certament, digna d’un conte del mateix Dahl!), però entre això i trobar únicament títols d’una escriptora en català hi haurà un punt mitjà. Com és l’estat de la resta de biblioteques? No totes són igual, és clar. Coneixeu la biblioteca de l’antic hospital, al centre de València? És espectacular. Però de quants recursos disposen les biblioteques valencianes per adquirir llibres? I per conservar-los? Quin marge de maniobra tenen per organitzar activitats promocionant la lectura?
Aquesta setmana he llegit sobre les Ciutats Lectores, un programa de la fundació FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura que pretén acompanyar la implantació estratègica i planificada de programes de motivació lectora adreçats a la ciutadania dels diversos municipis del nostre territori. El titular: “Un total de sis municipis valencians, Bocairent, Corbera, el Puig, Marines, Paiporta i Utiel, han sigut els primers a convertir-se en ciutats lectores a través d’un programa d’acompanyament per a la motivació lectora”. El programa té una pàgina web (ciutatlectora.com) on es poden llegir els objectius del programa i les diferents iniciatives de cada municipi. En alguns casos les biblioteques tenen un paper important en aquestes activitats de promoció lectora, la qual cosa no em fa perdre l’esperança. Realment necessitem programes així. Els necessitem urgentment en una societat on l’índex de lectura en llengua pròpia és alarmantment baix (3%). Hem de fomentar la lectura, sí. En qualsevol tipus de llengua, d’acord. Però recordeu la imatge de fa unes setmanes a Facebook? Aquella amb tres personatges en diferents altures.
Al País Valencià hi ha un total de 542 municipis i 34 comarques. Actualment, al pla de les Ciutats Lectores hi ha escassos municipis. Com diria John Lennon (a l’assassí del qual han denegat la condicional aquesta setmana per dècima vegada), “you may say I’m a dreamer” però imagineu un país amb una xarxa de biblioteques forta, consolidada i capaç de contribuir a la formació d’una ciutadania crítica, de fomentar la lectura entre els més joves, de promoure la literatura dels nostres autors i autores nacionals i de donar visibilitat als novells. Encontres amb autors, clubs de lectura, trobades de lectors, exposicions, lectures dialogades o, simplement, el plaer d’anar a la teua biblioteca i perdre’t pels prestatges en el més absolut silenci. Imagineu-ho.
