Jo sóc, com qualsevol fill del país, notablement escèptic sobre les virtuts de la burocràcia administrativa. Tots hem tingut experiències més o menys significatives sobre el caràcter obtús d’aquesta burocràcia, una màquina de vegades mal greixada que fa bé o mal a l’arbitri d’imponderables ben difícils de preveure. És el cas, però, que recentment me n’ha passat una que m’agradaria contar, ara en benefici de la gran fàbrica governamental.
No fa molt vaig haver de portar un llibre a l’oficina del Depòsit Legal a Castelló, per ser convenientment registrat. L’havia editat una associació cultural que té també funcions editorials, on jo ostente el càrrec de president. En posar-me a complimentar l’ofici reglamentari, vaig observar, una mica astorat, que se’m demanava si el llibre havia estat publicat en qualsevol dels següents idiomes: castellà, gallec, valencià, català, euskera o aranés. Òbviament, això em va crear un dilema: triar entre valencià i català? A quin sant? Encara estàvem en eixes? Li vaig fer notar la meua incomoditat al funcionari al càrrec, que es va llevar les puces del damunt amb molta diligència.
Vist el panorama, vaig decidir fer una queixa a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, un ens governamental que havia sigut creat fa poc i que, sincerament, no esperava que hi adoptara cap resolució significativa. Burocràcia i més burocràcia, ja se sap. Hi demanava que en la paperassa del Depòsit Legal es creara una única casella per a la nostra llengua, amb l’etiqueta valencià/català (que es la fórmula sincrètica que recomana l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) o semblant. Vaig enviar la reclamació en temps i forma i me’n vaig oblidar, convençut que aniria a parar al rebost de les queixes inútils.
Fa uns dies, però, vaig rebre una carta del director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano (amb registre d’eixida del 23-5-2018), assegurant-me que la meua petició havia sigut traslladada a la Subdirecció General del Llibre. Adjunt a aquest paper, un altre de Vicent Moreno Montañés (subdirector general del Llibre, Arxius i Biblioteques) venia a informar-me que, vista la documentació aportada, es procedia a modificar el formulari de registre del Depòsit Legal al País Valencià, amb una única casella per al valencià/català.
Sincerament, em vaig quedar de pedra. No sabia que era tan fàcil! De seguida, tanmateix, em va assaltar un dubte: si era tan simple, per què no s’havia solucionat abans? És que no ho havia demanat ningú més?
Siga com siga, aquesta petita victòria em va omplir de coratge i de confiança envers l’administració actual. Sembla que per fi estem en mans de gent amb trellat, que tira al dret i no es dedica a l’onanisme mental.
Amics del gremi de la literatura i l’edició: ara ja sabeu que aquesta batalla està guanyada, no sé si definitivament (potser caldria vore què fan a Madrid –a la Biblioteca Nacional, per exemple–, on no sé si encara cataloguen els llibres en valenciano i catalán per separat). Només calia demanar-ho, es veu… Doncs ja està demanat i resolt. I tal dia farà un any.
