Els del PP, com els seus antecessors franquistes, duen tustant als catalans des de fa anys i panys. Al capdavall, un dels ingredients principals del discurs identitari de l’espanyolisme és el de la catalanofòbia i el PP és un partit nacionalista espanyol a ultrança. No en tenen l’exclusiva, però sí són els que més rèdit li treuen.
Aquesta setmana, a pocs dies del referèndum català, després de la invasió policial i de la difusió de les imatges tribals d’alguns grups de ‘patriotas’ acomiadant les expedicions de guàrdies civils a la colònia rebel al crit de “a por ellos, oé, oé”, el PP no ha tingut millor pensada que escopir a les xarxes el vídeo ‘Hispanofòbia’. Es tracta d’un pegot de declaracions tretes de context fetes per líders independentistes catalans o no, on suposadament es demostra l’hispanofòbia d’aquests vinculada, per cert, a una falta de respecte a la llei. Benzina al foc. La pel·liculeta és de vergonya aliena, un insult, fins al punt que el mateix PP se n’ha desvinculat tirant les culpes a l’equip que s’encarrega de les xarxes socials.
Val a dir que, a Catalunya, la hispanofòbia, la que hi puga haver, és pura anècdota. Només cal pensar en la quantitat de fills d’Andalusia que maneguen poder, recordar que Catalunya ha tingut un president de Còrdova, que la cap de l’oposició en aquest moments és de Jérez i que el més popular dels independentistes és fill d’immigrants i se’n vanta sempre que pot. Ho deixava molt clar l’altre dia l’exdiputat de la CUP, David Fernández, quan assegurava que la lluita de l’independentisme català no era contra Espanya, sinó contra el seu Estat. Un Estat que oprimeix per igual a tothom, catalans, extremenys o canaris. El mateix Junqueras ha reiterat en multitud d’ocasions, en castellà, l’estimació del conjunt dels catalans per les gents d’Espanya i per una cultura que se sent, com no podia ser de cap altra manera, com a pròpia.
Però la catalanofòbia a Espanya és tota una altra cosa per més que es negue tossudament. El periodista Salvador Cot, en un article publicat l’agost de 2012, advertia que el terme ni tan sols existia en cap diccionari castellà normatiu, ni en el de la Real Academia Española ni en cap dels que disposen en línia les edicions digitals de capçaleres com El País o El Mundo.
De mostres d’aquest odi als catalans amplament estès en la societat espanyola, n’hi ha a cabassos. Cal recordar ací les piulades del 24 de març de 2015 arran de la tragèdia de l’Airbus 320, on 40 de les 150 víctimes eren catalanes? Els horribles missatges van provocar fins i tot la sorpresa d’alguns mitjans internacionals com el digital alemany Online Focus, el diari francès Libération, el canadenc The National o el setmanari nord-americà Newsweek.
Algunes de les piulades eren especialment dures, com la d’un tal Juan Carlos, @BradleyRM: “Una pena lo de los 42 catalanes muertos, tendrían que haber sido 100 o así”. O la de Yonki, @Yonki 013: “Ojalá que sean todos catalanes los muertos en el accidente que volaba entre Barcelona y Dusseldorf”. Malgrat les denuncies, com tantes altres vegades, el ministeri de l’Interior dirigit per Fernández Díaz no va treure l’aigua clara. Una actuació ben poc diligent si la comparem amb totes les que s’han fet contra piulaires que han manifestat el seu odi contra el PP.
L’historiador Joan Pérez i Ventayol en ‘Nazis o jueus: les acusacions anticatalanes al llarg de la història’, un article publicat a Vilaweb el 4 de maig de 2014, recordava com el 1906 va aflorar l’odi als catalans a causa de la constitució de la Solidaritat Catalana, un altre dels moments de màxima tensió entre Catalunya i Espanya. Aleshores, recordava Pérez, l’escriptor Pío Baroja va atribuir l’existència del separatisme català a causes amb un origen semític sinistre: “(…) otra de las causas del odio muy extendido de los catalanes a España es la influencia judía. Los catalanes han tenido la habilidad de lanzar el sambenito de judíos a los demás españoles, cuando los judíos son ellos”. La mateixa acusació va recaure sobre la Lliga Regionalista: “(…) Estos hebreos que conducen a la Lliga, con sus perfiles y sus actos de judíos, llevan la sangre de Judas en sus venas. No hay que olvidar que a raíz del aborrecible decreto de expulsión, miles de israelitas se establecieron en Barcelona, y renegando de su religión y de su raza por no perder sus riquezas, se convirtieron. De ellos desciende directamente la Lliga. Acercaos, españoles a esas gentes. Llamad, íberos, a las puertas de esa casa. Unas manos de uñas largas y afiladas, aguzadas por la usura secular, entreabrirán, recelosas un postigo. Luego véreis un rostro escuálido, horrendo, de nariz corva, y ojos escrutadores. Con voz gangosa, renegada, de judío, mascullará unas palabras groseras. Un portazo. ¡Hay de vosotros, desdichados, si, confiando en la hospitalidad de Cataluña, apoyasteis vuestra mano en el postigo (…)”.
No paga la pena estendre’s molt més. Els espanyols tenen un problema amb els catalans. No hi ha manera d’assimilar-los i això els treu de polleguera. Ja veus si no podrien ser tots muts, si no podrien renunciar a ser reconeguts com a un subjecte polític dins de l’estat espanyol i acceptar el paper de comparses d’Espanya. Només un renovat patriotisme civil espanyol, integrador, amb un programa pedagògic al darrere i el suport d’uns poderosos mitjans de comunicació, podria anar corregint de miqueta en miqueta l’anomalia. De moment, això és somiar truites. Aquest dies hem vist com molts polítics i tertulians, en lloc d’abominar els “a por ellos”, els animaven o com d’altres demanaven que es tancaren les escoles catalanes i els seus mitjans de comunicació.
Malauradament, cal esperar que l’actual situació política catalana atie el nacionalisme espanyol i amb ell, és clar, l’odi als catalans. Quina llàstima. Ja s’ho faran, però…
