Una carta als reis per a À Punt

23 setembre 2017 01:00h

El moment en què em dispose a escriure aquesta columna coincideix amb el tancament del II Workshop d’Identitat i Cultura de la Fundació Nexe, on treballe en la gestió dels projectes. Sota el títol de 'Mitjans de comunicació i identitats plurals a l’Europa multicultural', durant dos dies el congrés s’ha dedicat a analitzar la importància dels mitjans audiovisuals públics en les nostres societats, així com el seu paper com a generadors d’identitat i discursos. Amb una vessant més acadèmica i una altra més informal, aquesta cita també pretenia extreure unes conclusions que pogueren servir, d’una manera o d’una altra, per a donar idees i consells que influisquen en la construcció de la nova radiotelevisió pública valenciana, À Punt.

D’aquesta manera, amb ponents arribats des d’Escòcia, Frísia, Gales o Catalunya i molts altres de casa nostra, s’han abordat alguns dels desafiaments i oportunitats que representa (re)construir tot un espai de comunicació pública. En altres paraules, i com s’ha comentat en diverses ocasions durant les jornades, s’ha fet la carta als reis d’Orient d’allò que ens agradaria que fóra À Punt. Quin paper tenen els mitjans audiovisuals públics en la construcció de la identitat col·lectiva? Com poden influir en la normalització lingüística? Què entenem per continguts de qualitat? Aquestes són algunes de les preguntes més teòriques que el congrés ha tractat de respondre, de la mà d’especialistes com ara Ruth McElroy, de la University of South Wales, o Francesc Escribano, director de Minoria Absoluta i coordinador a Espanya d’Input Conference.

Però aterrant més sobre el terreny, un total de catorze persones especialitzades en diferents àmbits han escrit, de manera més pràctica i directa, aquesta carta als reis d’Orient. I ha sigut la periodista del Levante Laura Ballester una de les que ha fet diana: “La nova radiotelevisió valenciana no pot tornar a oblidar casos com el conflicte de La Punta, el del Cabanyal o l’accident de Metro”. I és que si una cosa tenim clara és que el que no volem és precisament el que ja hi havia. Perquè, certament, la gran majoria de nosaltres no sintonitzàvem Canal 9 ni Punt 2 des de feia anys i vam tornar a ser-hi fidels les últimes setmanes de la rebel·lió interna, en què es van produir escenaris tan atípics i alhora tan normals com que Obrint Pas o la portaveu de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol pogueren entrar als estudis de Burjassot. Però el dia que tornen les emissions, tornarem a seure’ns davant de la televisió –o de l’ordinador: s’hi podrà veure en directe on-line?– com ho vam fer el dia que la van tancar. Volem donar-li una oportunitat, o unes quantes, perquè sabem com n’és d’important i, per això, és necessari que pensem entre totes com ha de ser la radiotelevisió que volem.

Com no podria ser d’una altra manera, com a bona carta als reis d’Orient, les conclusions extretes del congrés haurem d’enviar-les per la bústia, ja que cap dels patges de la reina ha decidit acostar-se a prendre nota directament de quins són els desitjos de la ciutadania per a aquests anys. Ací en deixem uns quants, tot i que, com cada any, mai no sabrem fins que passe el sis de gener si es podran fer realitat:

"La nova radiotelevisió valenciana ha de vertebrar el territori i interpretar el món en la nostra llengua", Salva Almenar; "Ha d’haver un espai dedicat exclusivament a la pilota valenciana", Fredi Hernando; "La realitat del que ha passat al nostre territori també s’ha d’explicar a través de la ficció", Vicent Monsonís; "Que mai torne a haver veus silenciades als mitjans de comunicació públics", Laura Ballester; "À Punt ha de revertir la gran desconeixença que hi ha de com és i de com hauria de ser el nostre territori", Paco Tortosa; "Els Orxata han de sonar al costat de Madonna en la radiofòrmula valenciana", Marga Landete; "Hem de posar en valor i tornar la dignitat a les coses que fan tots aquells que viuen entre nosaltres", Josepa Cucó.

 

next