VALÈNCIA. El Pla General Estructural (PGE) d’Alboraia amb el qual l’Ajuntament del PSPV pretén urbanitzar 264.000 m2 d’horta ha donat lloc a una curiosa aliança. Compromís i Esquerra Unida han ajuntat forces amb Ciutadans per a aturar el pla –que rep el suport del PPCV– fins que no hi haja un autèntic procés participatiu.
El partit de Toni Cantó té “una postura molt clara en la defensa de l’horta”, almenys, en la seua filial d’Alboraia, tal com afirma el regidor Vicente Martínez. La responsable de les Corts en matèria d’Infraestructures, Mamen Peris –natural d’aquesta localitat–, també es mostra taxativa: el polèmic PGE no compleix amb els mínims de participació ciutadana i, a més, no planteja uns objectius d’expansió raonables. En aquest sentit, no perd l’oportunitat d’assenyalar que “aquest PGE acabaria als tribunals”.
El rotund parer de Ciutadans en aquesta qüestió plantejava el dubte de quina posició prendria en la comissió d’Agricultura de les Corts, que aquests dimarts debatia la tramitació d’una iniciativa conjunta de Compromís i Podem per a demanar la paralització d’un projecte diferent però amb semblants implicacions. Es tracta de l’ampliació de la V-21, una obra que afecta altres 80.000 m2 de l’horta d’Alboraia i que s’ha fet un lloc en l’agenda política i mediàtica en les últimes setmanes.
No és sols que el partit de Toni Cantó s’haja oposat en aquesta localitat de l’horta a l’agressió que suposa el PGE d’Alboraia, sinó que també resulta que el 2018 Ciutadans ja va votar al consistori junt amb Compromís i Esquerra Unida per a aprovar una moció contra l’ampliació de la V-21 en considerar que “el Ministeri no ha fet cas als comentaris, propostes, al·legacions dels pobles afectats”, especialment d’Alboraia.
Amb aquests precedents, i havent descartat el suport del PSPV –que ha exercit una ferma defensa de les obres i ha criticat la postura de Podem i de Compromís perquè la considerava electoralista–, la incògnita era si l’aliança teixida al ple municipal d’Alboraia s’anava a reproduir en seu parlamentària. Malauradament per a Compromís i Podem, ambdues formacions van sortir de la comissió sense recaptar cap suport i la iniciativa va caure en sac foradat.
Ciutadans a Alboraia, decebut amb els seus companys
Des de la seu local de Ciutadans a Alboraia no oculten la seua decepció amb la decisió que ha pres la marca en l’àmbit autonòmic. “No és el que defensa el partit”, comenten. A més, lamenten que la formació haja perdut l’oportunitat de distanciar-se del bipartidisme del PSPV i el PPCV en aquesta matèria i apostar clarament per un model més ‘verd’.
Durant la comissió que va debatre sobre l’ampliació de l’autovia, el diputat Eduardo del Pozo va exercir el paper de defensar “la necessitat” de la infraestructura, això sí, sense massa convicció. Simplement “per respecte i confiança” als criteris que havien seguit els funcionaris del Ministeri de Foment, tot oblidant que l’impuls polític del projecte va sorgir del PP, allà pel 2009. També va adduir qüestions de “seguretat” que, tal com van replicar-li des de Compromís, podrien solucionar-se reduint el límit de velocitat.
On sí que va encertar el diputat de Ciutadans va ser a assenyalar les “metamorfosi” de Compromís amb aquest projecte, ja que el 2017 Joan Baldoví demanava des del Congrés que les obres es portaren endavant “al més prompte possible”; l’alcalde de València, Joan Ribó, sempre ha exigit que s’evite el carril d’eixida, però no el d’entrada, i, ara, el grup parlamentari demana la paralització completa de les actuacions.
Tot i que és cert que la polèmica de la V-21 ha esclatat mediàticament i políticament quan les obres ja s’estan executant –sobretot, arran dels fets del Forn de Barraca–, l’ombra de la conveniència electoralista no ha deixat de perseguir Compromís (no tant Podem, que sempre ha mantingut la mateixa postura i no tenia responsabilitats a l’executiu). Així ho defensen, almenys, els seus socis de govern del PSPV. Fins i tot el ministre Ábalos s’ha espolsat recentment “l’interés” que poguera tindre el govern espanyol de dur endavant l’actuació i ha descarregat la responsabilitat en la Generalitat.
La disparitat d’opinions en Ciutadans respecte de la qüestió de l’ampliació està ben present. D’una banda, des d’Alboraia es porten les mans al cap per la passivitat del partit i es lamenten que no s’ajunten forces amb la resta de formacions que s’hi oposen. D’altra banda, els portaveus del partit demostren que el tema no és una prioritat: l’argumentari de Ciutadans és limitat i les qüestions de l’horta no hi tenen espai. Així ho va demostrar la portaveu adjunta a les Corts, Ruth Merino, quan aquesta setmana no va saber contestar en ser preguntada per la postura del seu partit amb el PGE d’Alboraia ni pel cas de la V-21, sobre el qual ha recaigut gran part del focus mediàtic en les últimes setmanes.
Quan es parla amb veus més autoritzades que han seguit i estudiat el projecte, com és el cas de la responsable d’Infraestructures, Mamen Peris, aquestes reconeixen que l’obra és difícilment justificable però descarten oposar-se públicament perquè entenen que Compromís i Podem tracten de traure benefici de la polèmica. “L’opció ara és que vagen als jutjats; qualsevol altra és traure rèdit polític”, afirmen.
“L’horta no pot ser un jardí”
Peris també coincideix a assenyalar, com han fet els diversos agricultors i activistes que protesten per la destrucció de l’horta, les futures infraestructures que amaga l’ampliació de la V-21. Així, pensa que no s’està abordant “de manera seriosa” el debat sobre les actuacions que ara s’estan plantejant sobre els terrenys d’Alboraia, com ara els pròxims accessos al nord del port de València o l’AVE en direcció a Castelló.
En aquest sentit, considera insuficients les normatives que el Botànic va portar endavant durant la passada legislatura, com ara la Llei de l’Horta o el Pla d’Acció Territorial de l’Horta, perquè considera que “veuen l’horta com un jardí”. “No s’està protegint la terra, perquè per a això cal protegir el llaurador“, per a la qual cosa demana ajudes que permeten que per als agricultors siga rendible continuar treballant a Alboraia i que es porten endavant actuacions que acaben amb la gran fragmentació de parcel·les, que limita la productivitat d’una terra capaç de donar tres collites a l’any i amb cultius d’alt valor, com ara la xufa.
