VALÈNCIA. Sis dècades han passat des que es va obrir el conjunt del Valle de los Caídos, que es va començar a construir gràcies a un decret de l’1 d’abril del 1940, en el primer aniversari de la finalització de la Guerra Civil. La inauguració es va produir 9 anys després, l’1 d’abril del 1959, i al seu interior ja s’havien dipositat les restes de 8.746 víctimes.
Va ser el dictador Francisco Franco qui va ordenar la seua construcció, i allà, a manera de mausoleu, està soterrat amb el fundador de Falange José Antonio Primo de Rivera, però també amb milers de víctimes. La major fossa comuna d’Espanya no fa distincions entre bàndols; estan totes les restes barrejades i, en massa ocasions, sense identificar. De fet, en molts casos, sobretot en el cas de víctimes del bàndol republicà, els cossos van ser traslladats allà sense el coneixement de les seues famílies.
El govern espanyol ja ha posat data per a l’exhumació de Franco, el 25 d’octubre a molt tardar. Però a banda del seu cos, allà hi ha les restes d’almenys 33.833 persones més. Segons indica el Ministeri de Justícia, en els llibres de registres es van anotar ingressos des del 17 de març del 1959 fins al 3 de juliol del 1983 i el 99% es van produir entre el 1959 i el 1971.
Víctimes valencianes soterrades al Valle de los Caídos
D’aquestes 33.833 persones, se sap qui són un total de 21.423; les altres 12.410, no. Les restes procedeixen de 480 fosses i de totes les demarcacions de l’estat espanyol –excepte de la Corunya, Ourense i Santa Cruz de Tenerife–. Del País Valencià hi ha soterrades, almenys, 1.971 persones, si bé només 1.164 estan registrades amb els seus noms i cognoms i altres dades que permeten identificar-les.
I, entre tanta xifra, quatre noms: Carmen, Ana María, Concepción i Elisa. Elles són les quatre valencianes que, oficialment, hi ha en aquest cens del Ministeri. Concretament, es tracta de Carmen Ripoll Monerri, de Tavernes de la Valldigna; Ana María Borreda Ferrero i Concepción Borreda Ferrero, d’Ontinyent, i Elisa Bayarri Algarra, de València. La majoria de restes soterrades al Valle de los Caídos corresponen a homes; així, el llistat ‘només’ recull el nom de 203 dones d’arreu l’Estat traslladades a Cuelgamuros a partir del 1959.
La petició d’una família valenciana: “És una voluntat tan important com la dels Franco”
Un altre nom que sobreïx és el d’Ángel Fernández, traslladat des de la fossa 1143/2009 de Terol al Valle de los Caídos. La seua família va iniciar aquest juny el procés per a exhumar el cos, amb la finalitat de “tancar una vella ferida”. Així mateix, els seus parents defensen que complir la seua voluntat és “tan important o més” que la de la família del dictador Francisco Franco –contrària a traslladar les restes del dictador del conjunt monumental–.
El 5 de juny, l’endemà que la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem decidira per unanimitat suspendre cautelarment l’exhumació de les restes de Franco, els familiars d’Ángel Fernández van presentar la documentació necessària per a demanar l’exhumació del seu parent en la subdelegació del govern espanyol a València.
Antonia Fernández contava aquell dia que el seu germà Ángel estava fent el servei militar obligatori quan va esclatar la guerra i va morir combatent. “Els meus pares van morir pensant que estava per allà tirat”, va lamentar. Amb les investigacions de la seua filla van descobrir que Ángel va ser traslladat al Valle de los Caídos sense informar la família d’aquests moviments.
“Volem traure’l i portar les restes amb els meus pares. Abans de morir voldria enterrar-los amb els meus pares, germans i els meus avis”, va dir. La filla d’Antonia va lamentar que “no van tindre cap pudor i, en lloc de portar-lo al seu poble, el van desenterrar i van decidir portar-lo al Valle de los Caídos, sense dir res a ningú”.
“Ha sigut un procés llarg i amb moltes traves fins hui”, va dir en aquell moment, i va explicar: “Quan ens vam assabentar d’on estava, vam parlar amb el capellà [del Valle de los Caídos] i li vam dir que volíem portar-lo [el cos del seu parent] al panteó de la família”. “Un capellà no ha de tindre diferències polítiques, però aquest rector sí que té diferències molt radicals”, va asseverar.
