VALÈNCIA. El canvi de nom de 51 carrers o la recuperació dels refugis antiaeris han sigut dos de les mesures més mediàtiques de l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica a la ciutat de València. Però, al llarg dels darrers anys, les iniciatives per a ajustar-se a la norma estatal –aprovada a l’octubre del 2007 al Congrés dels Diputats– s’han estés a molts altres àmbits de la ciutat per tal de reconéixer i ampliar els drets d’aquelles persones que van patir la persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
“El treball fet que ens vam trobar en arribar al govern municipal va ser exactament cap, malgrat que ja feia quasi 10 anys que havia entrat en vigor la Llei 52/2007, de 26 de desembre, més coneguda com a Llei de Memòria Històrica”, expressa a Diari La Veu l’actual responsable de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals a l’Ajuntament de València, Glòria Tello, qui va arribar en maig de 2015 al càrrec.
En eixe sentit, des del consistori es va contactar aleshores amb el Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València per a començar a treballar en les actuacions necessàries. Un departament que ara mateixa ja ha creat la seua Aula de Memòria, però que en eixe moment no la tenia i l’equip humà era més reduït. A més, la selecció d’aquesta universitat va interessar des del consistori, ja que és una de les tres entitats consultives oficials reconegudes per la Llei de Patrimoni Valencià i els seus informes resulten preceptius.
Des d’aleshores, s’ha avançat molt en la recuperació de la memòria de la ciutat. El canvi de nom de 51 carrers, la retirada de 25 honors i distincions, la senyalització de huit llocs emblemàtics, la recuperació de dos refugis i la publicació de quatre llibres sobre la València republicana són algunes de les actuacions realitzades fins ara per a ajustar-se a la normativa estatal i que deixen palés que la memòria històrica ha vingut per a quedar-se.
