Diari La Veu del País Valencià
El ‘big data’ del valencià: la Fundació Nexe recull en una web més de 6.400 dades sobre l’estat de la llengua

VALÈNCIA. 6.436 dades sobre l’estat de la llengua; d’aquestes, 1.490 càlculs propis. 263 taules. 265 gràfiques. 37 normatives. 122 enllaços. Tot això es pot trobar, per ara, en l’Observatori del Valencià (www.observatoridelvalencia.com), una eina “per a accedir a la informació en 3 o 4 clics”. El matís de ‘per ara’ és important, ja que la intenció és que no es tracte d’una foto fixa de la situació, sinó d’un projecte dinàmic. És a dir, mostra el que hi ha ara però es pretén ampliar amb més dades.

La Fundació Nexe ha presentat aquest dimarts al matí al Centre Cultural La Nau el seu darrer projecte, que Susanna Pardines, lingüista i coordinadora del Lab d’Identitat i Cultura de la fundació, ha descrit com “un element clau per a analitzar la situació de la nostra llengua”. “Per a poder actuar, cal conéixer la realitat d’una manera acurada”, ha remarcat, i ha reiterat que l’Observatori del Valencià “no és un final, és un projecte de futur”. La idea, doncs, és donar la possibilitat de “conéixer de manera ràpida els punts forts de la nostra llengua”.

L’Observatori és ja una realitat gràcies a la participació d’un elenc de professorat de la Universitat de València, així com d’altres docents i investigadors d’universitats de la resta de territoris de l’àmbit lingüístic. A més, hi ha col·laborat la Direcció General de Política Lingüística i gestió del Multilingüisme.

L’impulsor d’aquest projecte, el professor de Sociologia i Antropologia Social Francesc J. Hernández i Dobón, ha començat recordant el difunt Rafael Ninyoles: “D’alguna manera, si açò és possible, és gràcies a la seua tasca”. I ha fet referència a un article publicat en homenatge al sociolingüista, tot dient que “ell era l’home del big data del valencià”.

Sobre l’Observatori, ha explicat que la intenció és “oferir a la ciutadania valenciana les dades sobre la situació de la seua llengua” i s’ha referit a ell com “un espill”. Les dades –que sempre s’indica d’on provenen, és a dir, la font primària– es divideixen en cinc àrees: competències lingüístiques; ús social; drets lingüístics (amb tota la legislació que té a veure amb el valencià); pressuposts de la Generalitat (tant per a la promoció del valencià i gestió del multilingüisme com per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), i fonts d’informació.

Comparteix

Icona de pantalla completa