VALÈNCIA. El president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), Cristóbal Aguado, ha criticat que els competidors utilitzen matèries i mà d’obra “molt barata”, així com tots els mitjans disponibles per a “trencar” el mercat de l’arròs i “d’alguna forma perjudicar-nos”.
Així s’ha manifestat aquest dimecres Aguado en declaracions als mitjans de comunicació en la trobada ‘International Rice Forum Valencia’ per a analitzar els problemes i perspectives de futur del sector de l’arròs, organitzat per AVA-Asaja i COPA-CODEGA, a la qual han assistit el president de la Generalitat, Ximo Puig; la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, i el diputat de Compromís, Joan Baldoví, entre d’altres.
Aguado ha donat algunes de les claus del ‘Manifest València’ que serviran com a conclusions de la jornada, entre les quals ha ressaltat la reciprocitat. “El que s’autoritza a Europa és el que ha d’estar autoritzat per als nostres competidors, perquè de moment estan utilitzant matèries molt barates, mà d’obra molt barata i tots els mitjans disponibles en eixos països per a trencar el nostre mercat i, d’alguna forma, perjudicar-nos”, ha sostingut Aguado.
En la mateixa línia, ha detallat que el manifest també destacarà “d’una forma clara” la falta de substàncies i molècules químiques per a tractar nombroses plagues del cultiu d’arròs, així com la necessitat d’investigar i agilitar “molt més” el reconeixement de les matèries que s’utilitzen en els camps d’arròs de la Unió Europea.
Així mateix, el president d’AVA-Asaja ha apuntat que el mercat de l’arròs valencià és “una agricultura productiva en espais d’alt valor mediambiental i considera que el manifest “dignifica” l’esforç d’Europa per “col·laborar amb el clima, la naturalesa, el medi ambient i, al mateix temps, generar una economia sana, amb un màrqueting molt definit de marca”, cosa que al País Valencià es reforça amb la denominació d’origen de l’arròs de València.
“L’agricultura arrossera té futur, és necessària en l’alimentació humana, però necessàriament els polítics han de prendre mesures oportunes per a permetre-li eixe espai en el medi natural i en l’economia”, ha ressaltat Aguado.
“Bon posicionament” en el mercat
Per part seua, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat que és a través de la traçabilitat, singularitat i dels productes de qualitat com es poden aconseguir “majors resultats econòmics”. Per això considera necessari un “bon posicionament” en el mercat.
Puig ha destacat que l’arròs valencià és “de major qualitat, amb millor posicionament en el mercat, i és el que genera major valor afegit”, ja que ha detallat que de les quasi 800.000 tones d’arròs que genera l’estat espanyol, que representen “la quarta part de l’arròs que es produeix a Europa”, al voltant de 110.000 són valencianes, i aquestes representen el 25% del valor econòmic total del producte.
En aquest context, el president ha advocat per buscar una “reciprocitat real”, ja que creu que “no és possible que allò que es demana a productes europeus no es demane als productes que venen a Europa”. Així, ha insistit que els productes d’altres països “han de vindre, com nosaltres volem anar fora”.
“No es tracta de fer polítiques proteccionistes, però sí de reciprocitat. Això és el que en moments determinats hem vist en els cítrics i també en l’arròs. Ha sigut molt important el treball de les organitzacions agràries i els suports del govern espanyol i valencià per a aconseguir una clàusula de salvaguarda que ja està vigent en l’arròs”, ha assenyalat Puig.
“Buscar sinergies”
A més a més, el portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, ha ressaltat que és “fonamental” mantindre el cultiu de l’arròs al País Valencià, tant per l’economia que genera com per a mantindre un “ecosistema únic”.
“S’han de buscar sinergies perquè els agricultors puguen viure dignament de l’arròs, del seu treball i, a més, mantindre aquest ecosistema únic. Dins d’Europa hem de fer tot el possible per a entendre que el mercat natural d’Europa és el mercat valencià i hem de procurar que dins de la Unió Europea es mantinga la rendibilitat d’aquest cultiu perquè es puga mantindre en el futur”, ha sostingut Baldoví.
Etiquetatge de l’arròs
Ava també ha aprofitat el fòrum per a fer una crida al sector arrosser per a aconseguir que la Comissió Europea aprove un etiquetatge obligatori sobre l’origen del producte que es comercialitza en els mercats comunitaris, com s’ha fet en el sector lacti.
Aguado ha afirmat que els consumidors tenen dret a saber què mengen i on ha sigut produït i per això el repte de les organitzacions agràries és segellar una aliança amb la societat per a aconseguir que Brussel·les atenga eixes demandes en matèria d’etiquetatge, ha informat l’organització agrària en un comunicat. Per a Aguado, la solidaritat europea és un principi essencial i no pot ser que la llet ja tinga un etiquetatge obligatori mentre que en l’arròs es continue “donant voltes a l’assumpte”.
Les reticències a l’hora d’exigir l’etiquetatge procedeixen fonamentalment de les indústries arrosseres, segons AVA, però en el fòrum el director de relacions institucionals del Grupo Ebro, Salvador Loring, encara que ha admés que aquesta normativa suposaria un sobrecost, ha assenyalat que estarien disposats a negociar-lo.
Per part seua, en representació del Ministeri d’Agricultura, Olivia Merino ha afirmat que si hi ha una proposta conjunta per part de tot el sector, tenint en compte el precedent de la llet, podria rebre el suport de l’administració i, per a guanyar en efectivitat, hauria d’anar acompanyada de promoció.
El responsable del sector de l’arròs en AVA, Miguel Minguet, ha instat a construir una estratègia comuna a llarg termini amb la indústria i la gran distribució amb la finalitat de distingir l’arròs del cultivat en tercers països.
