“Descobrisc que l’ordre és l’arquitectura de la naturalesa. Observe al microscopi els cristalls de la neu. Observe les construccions pageses, l’íntima estructura dels fruits i de les espigues, l’estructura dels animals […] Descobrisc un ordre numèric i geomètric que regeix totes aquestes estructures […] Cerque l’expressió d’aquest ordre, d’aquesta harmonia, d’aquest equilibri regit pels nombres…” Així s’expressava Maruja Mallo després de tornar de París, on el seu treball havia estat àmpliament reconegut –fins i tot el govern francès va adquirir un dels seus quadres per al Museu Nacional d’Art Modern–. La seua obra passava de les tenebres a la claredat, no sols a una claredat lumínica, sinó també compositiva. Durant l’estança a la capital gala, l’artista va entrar en contacte directe amb els surrealistes i amb un altre moviment que discrepava dels seus plantejaments, malgrat els vincles personals que unien molts dels components de tots dos. Es tractava del grup Abstraction-Création, el successor de Cercle et Carré (Cercle i Quadrat), fundat per Michel Seuphor i Joaquim Torres Garcia el 1929. Tant l’un com l’altre van organitzar exposicions i van editar sengles revistes de curta existència. La primera només va traure a la llum tres números entre març i juny del 1930, i la segona, Abstraction-Création: Art non figuratif, apareguda el 1932, cinc números. Torres Garcia, al final de la seua estada d’un any i mig a Madrid (1932-34), abans de tornar amb la família a Montevideo, va impulsar la formació del Grupo de Arte Constructivo, un col·lectiu en el qual s’integraria Mallo.
