Diari La Veu del País Valencià
Contes d’en Bosch (122) La temptació d’agafar el mòbil 9 (experiment amb narrador quiescient amb dues històries paral·leles)

Novena part

Recollons, sembla que només no em funcione a mi. Quin mal he fet per a merèixer açò?, va remugar. Una tifa trepitjada, això és el que sóc, sempre el mateix inútil. Va obrir una ampolla de cervesa i es va asseure. En va beure sense il·lusió.

Cap al tard, el grup d’autocaravanistes torna del centre de Kíev amb l’autobús atrotinat, que resulta ser un autobús espanyol reflotat. La gent va baixant. Màrius recolza el cap sobre un respatller del seient entapissat prou gastat. Respira amb comoditat. S’acarona la mandíbula, es treu el cinturó quan quasi no hi queda ningú, recolza les mans en els braços del seient i fa força per poder alçar-se. Baixa l’últim. No té ganes de mirar els monuments de soldats i de tancs. Tampoc li ve de gust preguntar-se sobre la falta de somriures a les cares dels ucraïnesos. En el passeig que li resulta molt avorrit troba alcohòlics, algunes persones que venen cafè, loteria o joguines; només la plaça de Kiev l’alegra una miqueta. Si no li interessen ni els monuments ni sent curiositat per la gent del país, per què cony ha fet un viatge tan llarg? Suposa que es tracta d’un capítol que prefereix amagar. Tampoc no li ve de gust parlar amb els companys que comenten que els carteristes els han robat dues màquines de fotografiar i tres carteres. L’home gros del puro i la dona, riallers, fan compres. Els segueix el corrent i posa somriures plens de bona disposició. Si algú li diu alguna cosa, l’escolta amb atenció i el mira al punt entre les celles. Si no entén el que li diu o bé no l’atreu, el mira a un ull, en acabat a l’altre ull i a la boca; així no es perd, encara que és evident que no el captiva quasi gens. Alguns autocaravanistes fan fotos a parelles de nuvis vestits per casar-se. Els troben mentre van pels caminets que voregen la gespa d’un dels parcs de Kíev. Resulta obvi que els autocaravanistes se sorprenen de tantes parelles que es casen. Una cosa que creu que no farà, si més no, amb Dolors, que el va enviar a pastar fang. Es pregunta què deu estar fent ella, segur que ja hi deu haver trobat algú.

Continuarà…

Comparteix

Icona de pantalla completa