La por d’alguns polítics,
que els criden pel carrer,
o esbronquen a la plaça,
o als missatges grafítics,
és perquè tenen cors raquítics
i temen i no volen saber
que, realment, el que passa
és que instal·lats en el merder
de la corrupció i la prepotència
(i omplint-se molt bé la cabassa),
la gent ja ha perdut la paciència
i ha dit que ja n’hi ha massa,
que tot el que s’ha vist i oït,
és més del que estava escrit.
Com també els seus sicaris
tenen molt que callar,
siguen jutges, o vicaris,
siguen banquers, industrials,
i tota mena de voltors,
també han l’angoixa als cors
i per això volen aprovar
lleis per a protegir-se
d’escratges i de pintades,
i de qualsevol trasbals.
Creuen ser la flor i nata
però tenen un cor de rata,
i com no són cap bona gent,
reben el que és pertinent.
