Ha demostrat Cospedal,
en directe i no en diferit,
que en el seu partit,
hi havia un gran fangal
pudent de clavegueres,
de maniobres obscures,
i de complots i conjures,
de tractes amb calaveres
que feia la Cospedal.
Ella era la qui decidia
qui la petava i qui no,
i entre tanta corrupció,
qui queia o qui reeixia.
Ella, la gran Cospedal,
a qui tothom obeïa,
i l’espòs (li direm Pardal,
per a rimar-los com cal)
cercaren el Villarejo,
el comissari pendejo,
a veure tot el que sabia
de la Gürtel, de Cotino
i de tots els del Casino
que havien posat la mà.
Villarejo de tots la informà
i, a més a més, la instruïa
per a burlar la Policia.
I així el sant matrimoni
de Cospedal i el Pardal
són el millor testimoni
d’una etapa immoral,
que té tot el PP infectat.
Per això cal preguntar-se:
eren clavegueres d’Estat,
o l’Estat era la claveguera?
Casado no vol ‘molestar-se’,
i per això ni ha contestat,
però se li veu la caguera
que tan de sobte li ha entrat.
La veritat és que allò era
un merder de gran calat.
Cospedal, feta una fera,
dirigia la porquera
amb el Pardal al costat
i encarregava “treballets”
a Villarejo, ara en presó.
Veurem si tots aquests fets,
tant bruts com immorals,
mouen jutges i fiscals,
o al remat tindrem raó
si diem que aquest Estat
és que no té solució.
