En Bosch
Cordaes, cercaviles de la banda, orquestres, misses solemnes…
Tallant-lo
Pep Amagat
Com deia Raimon “en misses solemnes no he cregut mai”. Més aïnes, al contrari.
En Bosch
Es toca el canell de l’altre braç.
T’enganyes. Raimon deia “en frases solemnes no he cregut mai”. Seguisc el que estava dient… Jocs infantils, teatre, tot passa més de pressa que les eixides d’un coet de cordà; recollons, sembla mentida. O com les vacances. Els fets de la vida s’esmunyen de les mans com anguiles.
L’amic blaver
Xe, aguarda, açò que dius té diferents interpretacions atenent l’esperit de cadascú, ja que si vius els moments de manera intensa, no et queden sensacions negatives del pas del temps.
En Bosch
No em negaràs que el temps no vola i que les vacances et semblen curtes, però si tu mateixes deies que tant de bo pogueres jubilar-te per tenir tot el temps del món.
L’amic blaver
Potser, però, Bosch, tu vas anar a la processó? A que no, veritat?
En Bosch
No hi vaig ser però vaig veure passar el sant, les andes del qual eren portades per voluntaris, quan passava per davant de les portes del casino.
Pep Amagat
Doncs, el quedaràs ací baix i no aniràs al cel. Un home diu que s’està més bé ací que dalt.
Pep es queda mirant l’amic Blaver als ulls i li diu:
Xe, amic Blaver, que n’ha sigut de la teua ideologia blavera? I dels teus vots al PP? No tens res a veure amb els imputats, acusats o del que siga. Però quasi cap a la presó, ah, no, xe, espera que Zaplana sí que està. El Cary Grant de la política valenciana ha acabat malament, però de la resta quasi ningú hi entra. També estan els qui moren pel camí perquè potser el pes de la seua culpa és massa gran.
L’amic blaver
El mira amb ràbia perquè li han fet nosa eixes paraules.
Compte, Pep, ets com una quebrassa en la mà. De veritat que ets un satisfet perquè fots una pedrada i quedes tan tranquil.
Pep Amagat
El que passa és que això dels peperos és anar colant gols a la gent. Tot el que li doneu, la gent ho accepta i ja està. En canvi, amb gent com jo, heu pegat en pedra. El que no suporte és, en la tele À Punt i en l’altra premsa, que sempre estiguen dient Comunitat Valenciana. Em fot prou.
L’amic blaver
Es toca amb una mà darrere del clatell.
Ei, i com li han de dir?
Pep Amagat
Mandíbula tancada, coll tens i celles arrufades.
Li han de dir País Valencià, que és el seu nom vertader. Qui se sent identificat amb això de Comunitat Valenciana? És un nom fictici, sense identitat, que no representa ningú. Nom que es van treure de la màniga els de la UCD, fa anys. A mi no em representa i prou.
En Bosch
Una cosa sí que és certa i és que els del PP, estant tants anys al poder, han tingut i han alimentat qualsevol assumpte, per xicotet que siga, per a crear condumio i així apanyar-se-les per a treure’n profit en vots. Quan no tenien res a polemitzar recorrien a fer front a l’anticatalanisme i així menejaven la gent com els interessava.
Pep Amagat
Mirant l’amic Blaver.
Ausades que el varen fer servir per a crear i espantar els fantasmes que ells mateixos s’inventaven. Au, amic Blaver, deixa-ho córrer, tu ja ets una persona més tractable.
Ara els més fatxes són els histèrics de Ciutadans.
