En Bosch
(Inclina una miqueta el cap)
Ei, sabíeu que al meu germà li faran un frotis bucal?
Pep Amagat
Ah, deu ser per això que no ve de vacances. Volia parlar del procés d’independència.
L’amic blaver
Ecs, que és això! Xe! Què li ha passat al pobre xicon?
En Bosch
Vinga! No em digues que no ho has sentit mai? És clar, com que tu no tens problemes…
L’amic blaver
Oh, i tant! Naturalment que tinc problemes de salut, com tot el món, tu diràs!
Pep Amagat
(Assegut d’una manera natural i atenta amb mans i peus separats)
Deixa de tocar els ous i no t’emboliques que t’agrada fer-ho massa cerimoniós. Va, anem al gra, què li passa al teu germà? És un compatriota independentista com jo.
L’amic blaver
Que ha agarrat una malaltia greu? Clar, com que hi ha a muntó d’immigració i la gent va a bacs, sobretot de l’Àfrica, apareixen malalties noves i ja se sap.
En Bosch
(Inclina el cap una miqueta a l’esquerra)
Ets més bord que la canyota, amic blaver. Segur que n’heu sentit parlar. Que no us vaig dir que…
L’amic blaver
(El talla. Vinga, solta el pap i no crees ansietat)
Que no ens vas dir què?
Pep Amagat
(Es grata darrere l’orella)
Ep, deixa’l parlar si no, no sabrem què és el que ens vol dir sobre el seu germà.
En Bosch
Doncs que han de veure si té alguna malaltia relacionada amb un tir.
(En eixos instants els altres dos s’horroritzen i queden en silenci. S’imaginen coses horribles. No podia ser que un xicon llicenciat i professor haguera matat una dona o un home ni tampoc que ell haguera disparat algú. Que haguera fet servir la culata d’un rifle per esclatar-la en tota la galta d’algú.)
No, no ho enteneu.
Pep Amagat
(Repica els dits contra la taula)
Ausades que ets cabut. Si parlares clar d’una volta segur que no ens imaginaríem coses rares.
En Bosch
No, no ho enteneu.
L’amic blaver
(Assegut en una manera còmoda)
Llavors què li ha passat al teu germà i per què li han de fer un frotis bucal?
En Bosch
(Es toca el pit amb la mà esquerra mentre explica)
El tio d’ell i meu és el que va morir. Sí, en la Guerra Civil. El teníem per desaparegut. El meu germà el va buscar mitjançant la Generalitat catalana, ja sabeu que ell viu prop de Figueres. Va passar un temps. De sobte, un dia va rebre una notificació en un email. L’informaven que l’havien trobat. Em va dir que li va vindre un calfred. Quan m’ho va explicar jo, tot i no saber qui era, no vaig respondre amb la més absoluta indiferència. La veritat és que també em vaig esborronar. Les coses hi van quedar com tal, ja que després de la notícia se’m va allunyar la qüestió de la Guerra Civil.
Pep Amagat
(Incisiu i contundent s’alça de la cadira)
I què hi té a veure el frotis bucal amb tot això que has dit?
(Continuarà)
