Salutacions
Els tres amics sopen al costat d’una llimera en la terrassa de la casa rural del poble. Adés encara feia molta basca i el sol ha endongat un bon dia de calor; ara ja s’està millor. Els tres amics se senten molt a gust pel sopar, pel tracte i pel lloc amb vista a la serralada del Benicadell. Se senten les rialles i la xerrameca dels altres clients.
L’amic blaver
Bosch, ens has triat un lloc acollidor en el poble d’on eren els teus avis.
En Bosch
(Inclina el cap una miqueta a l’esquerra)
Heu pogut aparcar bé el cotxe? Supose que no heu tingut cap problema.
L’amic blaver
Cap problema. Sí, s’està molt bé. Sense la contaminació i sense els sorolls de la ciutat. La qualitat de vida augmenta.
En Bosch
Tot i això, els pobles es queden buits, perden habitants. A aquest pas, estan per desaparèixer. Aquest poble en tenia vuit-cents quan vivia l’avi, i ara amb prou feines arriba a quatre-cents.
(Es van entaular en la seua corresponent tertúlia en què explicaven anècdotes i fets recurrents)
Pep Amagat
(Amb somriures francs)
Sense anar més lluny, ton pare i ta mare se’n van anar a la capital on tu vas néixer i el mateix que em va passar a mi.
En Bosch
I la casa dels avis ha quedat tancada, com moltes d’altres en el carrer. Desgraciadament, la gent se n’ha d’anar guanyar-se la pataqueta.
L’amic blaver
Encara sort per a tu, ja que, si vols, tens un lloc on poder anar els caps de setmana i en vacances sempre tens un lloc.
Pep Amagat
Se’ns ha acabat el vi. En demanen una altra ampolla? Per mi sí.
En Bosch
Sí, home, i tant. El mateix, no? Nosaltres bevem amb gots de vidre però abans bevien amb el porró, segur que tu, amic blaver, no ho recordes?
(Ell crida la cambrera i demana una ampolla de Cabernet Sauvignon)
De totes maneres us he de contar quelcom trist.
L’amic blaver
Que t’ha passat alguna cosa en la casa, que tens humitat, que t’han entrat a robar?
En Bosch
Sí, això és una cosa que ha augmentat. Ara no es pot deixar la clau al pany com era costum. El que ha passat és que he anat a uns bancalets que tenia l’avi; res, xe, només són dues taules que estan ermes, he mirat cap a llevant i a l’altre costat del barranc hi havia una casa de camp anomenada La Punta i una gran extensió de terres al seu voltant. Doncs, bé, m’he quedat de pedra en veure que estava la casa enderrocada i les terres ermes.
Pep Amagat
(Es prem el nas)
M’imagine que no treballen els bancals perquè no guanyen ni un gallet, que es deia abans.
En Bosch
Pitjor encara, en perden. Aquesta finca fou comprada per uns inversors per a muntar un PAI. Era l’època del boom immobiliari i els governs del signe polític que fóra promovien aquestes actuacions per les ganes de guanyar diners a cabassos. Volien construir més de cent habitatges i es parlava de fer un camp de golf. Els llauradors se’n fotien i deien: “No sé d’on collons han de treure l’aigua”.
Pep Amagat
I qui havia d’anar a jugar a golf i a viure-hi?
En Bosch
Alemanys i anglesos. Però els únics anglesos que han vingut són els que han comprat cases del poble perquè he sentit dir que no volen la costa. Acostumen a vindre de vacances, tret de dues famílies que viuen fixes ací.
L’amic blaver
Això del boom immobiliari va ser beneficiós per a poca gent.
Pep Amagat
Era un avantatge per al capitalisme salvatge. Els inversors volien treure el màxim rendiment.
En Bosch
(Ell el mira entre els ulls i la boca)
Home, als propietaris d’eixa finca els van comprar els bancals i no els va semblar malament, ja que van fer seus uns diners al moment. Els promotors potser creien que la rendibilitat no era roïna. Però, com ja he dit, la gent del poble ja veia que això era una inversió mal calculada perquè feia feredat voler construir en el poble cent o dos-cent habitatges.
Pep Amagat
(Ajunta les puntes dels dits de les dues mans cap amunt)
Ho van exagerar molt i molt. En aquest poble cent habitatges, en el del costat cinc-centes cases. Anem anant, quina dèria de voler construir! Semblava que en cada poble s’haguera de fer un PAI. Quin desgavell, fotre! Sé d’un poble on uns constructors d’allí mateix volien construir set-centes casetes i un camp de golf i eixe projecte va dividir el poble entre els que estaven a favor perquè pensaven que donaria feina i els que estaven en contra perquè destruiria el paisatge i l’agricultura i perquè portaria problemes de convivència. Es comenta que els promotors van rebre amenaces sobre matar els seus fills. Al final, els constructors se’n van tornar arrere. I quina sort van tindre: hauria estat la seua ruïna perquè s’haurien quedat a mig construir i no hi hauria anat ningú.
Pep Amagat
Bosch, i ara de qui són les terres i la casa de la Punta?
En Bosch
Es diu que són del banc. Estan erms i la casa esfondrada. M’ha afligit.
En acabant de les postres, el professor Joan Olivares, físic i astrònom, fa explicacions sobre les constel·lacions des de la terrassa de Ca les Senyoretes. Els tres amics no s’esperaven sentir a parlar de la Via Làctia i la situació de Júpiter, Saturn, Mart i Sagitari.
Tots tres se’n van anar satisfets amb escreix.
