Si Orson Welles, Luís García Berlanga o Fritz Lang alçaren el cap, al·lucinarien amb la facilitat amb què hui en dia es pot rodar cinema. Ja fa molts anys, amb l’aparició del format digital i el progressiu desús del cel·luloide, l’abaratiment del procés de realització d’una pel·lícula és pronunciat i sorprenent. Ho van demostrar els joves estudiants de El proyecto de la bruja de Blair, una pel·lícula amb 2.000 euros de pressupost que va aconseguir més de 280 milions. El progrés tecnològic que ha sofrit el telèfon mòbil, amb càmeres fotogràfiques i de vídeo de primer nivell, ha fet que els usuaris més creatius puguen gravar, editar i publicar el seu treball de manera senzilla i gratuïta.
El director Steven Soderbergh, realitzador de la saga Ocean’s Eleven i de la pel·lícula Babel, entre moltes altres, ha decidit realitzar el seu pròxim film amb només un telèfon mòbil. Unsane, que així es titularà el llargmetratge, pretén democratitzar la manera de fer cinema a escala professional, convidant altres grans directors a substituir la videocàmera per un telèfon mòbil, però també per a encoratjar els joves cineastes a fer cinema, demostrant-los que no fa falta un gran pressupost per a realitzar una obra cinematogràfica.
Tanmateix, també existeixen altres cineastes que reneguen d’aquest progrés tecnològic i aposten per continuar creant pel·lícules, no només utilitzant videocàmeres digitals, sinó fixant-se en el treball i la tècnica dels directors del segle XX i rodant els seus treballs encara amb cel·luloide. És el cas, per exemple, de Quentin Tarantino o Christopher Nolan, que es resisteixen al canvi d’època i mantenen de manera nostàlgica eixe esperit del cinema clàssic.
Analitzem aquest xoc de tècniques creatives i ideològiques, el boom creatiu que està sofrint la indústria cinematogràfica i les noves propostes visuals a l’últim programa de Cinestèsia. Repassem els títols més interessants rodats amb un telèfon mòbil i els projectes audiovisuals que més han revolucionat el panorama actual. També dediquem un sentit homenatge al compositor islandés Johann Johannsson, que va morir fa una setmana, amb només 48 anys, en circumstàncies encara desconegudes. I entrevistem el director de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu de València, Josep Arbiol, que ens posa al dia del festival més important d’aquest gènere del món, amb una gala d’inauguració estel·lar que va omplir el Palau de les Arts Reina Sofia, amb l’actriu Marisa Paredes com a padrina de l’edició.
