Quarta part
Se sorprén quan arriba una altra nena amb bon cos que ve de la dutxa, embolicada amb una tovallola vermella. Se la treu i l’estira damunt del banc; hi resta asseguda en conill amb braços i cames obertes amb naturalitat a l’altra banda de la bossa de Berta; sense acabar d’assecar-se, agafa el mòbil. Les gotes li regalimen; tecleja de manera mecànica, com posseïda. Una estona ocupa la banqueta i l’espai d’altres, com tot seu només. Deu enviar whatsapps alhora que fa somriures lleus i es forma un bassal en el terra al seu voltant. Potser deu estar al quarto de bany de casa, o què. Ben segur que no prendrà trossos de paper i ho eixugarà, no sap què algú pot relliscar? Per què no acabarà d’una vegada, fotre?
Al final, Berta s’hi resigna, es torna a apartar per desvestir-se o arribarà tard a la sessió de Pilates. Li arriba l’escalfor i el baf tebi de l’aigua calenta que maregen fins a les llums del sostre; si no espavila, se li enganxarà a la roba com fum de tabac. D’altres indrets del vestuari li vénen olors lleus de sabó que són substituïts per fragàncies de cremes femenines. Pressent que la nena en té per una mica més. Tot i la desorientació i els dubtes per si alguna s’hi fica en les cartutxeres i els penjolls que cauen dels braços, llisca la mirada al voltant quan per fi es despulla, allunyada i amb discreció, de cara a l’armariet i d’esquena a la jove del mòbil; tant de bo no li passe pel cap fer-li una foto. Hi ha cossos preciosos per donar i per vendre; però el seu no hi és entre ells, és clar. Tot plegat, els anys no perdonen.
Amb la tovallola a la mà i a punt d’agafar la maneta de la porta, s’anticipa una dona que ve de les sales. Amb malla negra i samarreta esportiva. Ben suada, refeta, cabell tenyit pèl-roig i tovallola sobre l’espatlla. La veu desacomplexada tot i que se la suposa major. El testimoni que en cal per a motivar-me a fer exercici: via lliure. Això i no gaire més.
Tot i la incertesa, aviat descobreix que el gimnàs és més, molt més. Una construcció moderna on la gent fa des d’activitats individuals fins a més de vint col·lectives dirigides per monitors, també espai essencial per projectar quedades i lligues però ella està ja transparent. Actua com a zona per superar la frustració i la soledat tan bon punt hom entra en una realitat virtual sense les sèries de problemes de cada dia.
Continuarà…
