Ismael Sempere és un jove poeta d’Alfafara que, des de ja fa uns anys, es mou també entre els grups de teatre amateur. Fins ara s’havia dedicat sobretot a fer d’actor, però aquesta vegada, deixant-se endur per la il·lusió i l’ambició juvenils, ha decidit representar i dirigir la seua pròpia obra, Sempere Calders, gràcies a la col·laboració de la nova companyia La Col·lectiva Imaginària.
L’obra, que inicialment responia a un encàrrec de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana perquè fóra representada durant el Festival de Literatura Internacional Breu de l’any vinent, ha experimentat diverses modificacions. Adaptada al marc que se li havia proposat, es tractava originàriament d’una peça breu, formada principalment per un monòleg. Però en assabentar-se l’autor que feia poc s’havia format una companyia de teatre a partir dels tallers de representació de la Universitat de València, hi buscà suport per desenvolupar l’obra i portar-la a escena. Aquest grup teatral emergent, format per joves universitaris, acollí amb entusiasme la proposta de representar Sempere Calders, en el que seria el seu primer muntatge com a companyia independent.
Així, una vegada organitzats, Sempere modificà l’obra perquè arribara a l’altura d’un espectacle teatral habitual, mentre que, al seu torn, La Col·lectiva Imaginària s’encarregà de l’atrezzo i la resta d’aspectes que afecten el muntatge escènic. S’hi afegiren més personatges per tal de representar més fidelment tres contes de Calders («Tot s’aprofita», «Coses de la providència» i «Celestial exprés»), els quals s’havien adaptat perquè configuraren una peça teatral unificada i coherent. A més a més, els contes s’incloïen dins d’un marc més íntim, conservant el monòleg del primer esbós de Sempere Calders. Aquest revestiment de l’obra té, al cap i a la fi, la intenció d’establir una justificació de la seua temàtica, tot i que també mostra el punt de vista d’un lector caldersià actual.
El resultat de la col·laboració conjunta ha estat la creació d’un espectacle hilarant des de tots els punts de vista: evidentment, pels contes de Calders, plens de gags i situacions xocants extremament còmiques; però també pel marc humorístic en què Sempere situa l’obra, parlant, tal com ell diu sarcàsticament, del que millor saben parlar els poetes, d’un mateix.
L’estrena de l’obra ha tingut lloc recentment al Centre Cultural la NAU i quedava inclosa dins la programació de les activitats que la Universitat ha preparat per al Festival de Benvinguda, entre les quals hi ha hagut concerts de música en català, exposicions i representacions teatrals. El Festival ha tingut enguany molt bona acollida entre el públic estudiantil, de manera que el dia de la representació la sala quedà atapeïda fins a l’últim racó.
Els contes de Calders, tal com han demostrat aquest grup d’universitaris, faciliten la posada en escena, no només pel seu humor i la seua vigència, sinó també pel joc de complicitats que poden establir amb el públic. Seguint el model de la comèdia popular tradicional, els personatges de les històries caldersianes sovint no acaben d’entendre del tot en quina situació es troben, mentre que, en canvi, el públic n’és plenament conscient, cosa que provoca entre els espectadors els colps de colze i l’esclafit de riallades infrenables.
Malgrat que els contes de Calders són capaços de provocar tot aquest joc, no és gaire freqüent trobar companyies de teatre que es dediquen a representar-los. Potser, en aquest sentit, La Companyia Imaginària i Ismael Sempere han iniciat un projecte que tindrà continuïtat en els escenaris. Feia temps que no vèiem adaptacions teatrals dels contes de Calders, i menys encara interpretades d’una manera tan reeixida. Adaptant-se per complet als gustos del públic actual, se’ns presenta per fi un projecte que ens retorna el Calders que esperàvem, el Calders de sempre.
